Els temps de Sara

Els temps de Sara és un llibre que m'ha agradat molt llegir i m'ho he passat molt bé fent-ho. M'atreviria a dir que està en el meu top 10 de millors llibres.

En primer lloc, m'agradaria dir que potser he estat una mica influenciat a l'hora de jutjar aquest llibre ja que me'l van regalar amb una dedicació personal de Lucía Arenas, l'autora, i no sé per què notava una estima especial al llibre quan me'l estava llegint. De totes formes, qualsevol que haja gaudit de la seua lectura estarà d'acord amb mi en que el premi de narrativa juvenil Enric Valor amb el que ha sigut guardonat, està més que mereixcut.

L'aspecte que més m'ha fascinat és l'originalitat de l'obra. Tractant-se d'una novela juvenil, jo m'esperava la típica història d'amor avorrida i empalagosa de la qual han fet ús tants autors... En canvi, quan portava unes quantes pàgines em vaig adonar que estava davant d'una obra diferent i original, escrita per una autora innovadora que buscava trencar amb els estàndards dominants.

El llibre conté dues històries paral:les: una parla de la Sara que viu al present i l'altra de la Sara que està en el passat. En realitat, és la mateixa Sara que fa xicotets viatges temporals al passat per culpa d'un gen que ha heretat de son pare. Aquests viatges, malauradament per a ella, són cada vegada més llargs, i dic malauradament perquè al present viu un xic anomenat Àlex que és qui opcupa el 99% dels seus pensaments. Però ella, tot i estar terriblement enamorada, dubta si confessar-li-ho per por a que la prenga per boja.

Defectes n'he vist pocs. Un d'ells és que el narrador a l'hora de contar-nos els sentiments de cada personatge parla en primera persona per fer-nos saber el que sent i en moltes ocasions no deixa clar si realment és el personatge el pesseïdor d'aquests sentiments o és el propi narrador.

Exceptuant açò últim, l'únic que puc dir d'aquest llibre són coses bones, així que, per descomptat, vos convide a gaudir amb Sara dels seus viatges tant com he tingut la sort de fer jo.

Tòquio blues- Haruki Marukami

Quan vaig començar aquest llibre sols em dedicava a mirar cuantes pàgines em quedaven, ja que és molt llarg, pero al final he acabat enganxadíssima. Recomane aquest llibre a tots els meus companys, és la meua lectura favorita d’aquest curs.

Bé, aprofundint un poc en el que és la trama del llibre, m’agradaria centrar-me en el carácter del protagonista, Tom Watanabe, es admirable com supera les morts de tants èssers volguts per a ell, primer el seu millor amic Kizuki i ja per a acabar-ho d’arematar la mort de la Naoko, a qui ell estimava tant. Malgrat que estan present en cadascun dels seus dies, ell trau forces d’on ja no li’n queden per no perdre les ganes de viure.  Però m’ha dixat un poc decebuda com actua al final amb la Reiko, em pareix una falta de respecte cap a Midori i sobretot cap a Naoko.

En quan a la forma d’escriure de l’escriptor, he de dir que m’agrada com escriu, té una forma d’escriure que fa que les pàgines es pasen ràpidament. Això si, em sembla molt poc original que hi haja cuatre morts i totes siguen per suicïdi, crec que Murakami s’hagués hagut de treballar un poc més les morts per tal que no fossin totes iguals.

La pell freda

Aquesta novel·la anomenada "La pell freda" va ser escrita per l'antropòleg barceloní Albert Sánchez Piñol a l'any 2002.

Tracta sobre un xic irlandés anomenat Kollege "antic lluitador de la independènia", que desmotivat decideix esborrar la seva personalitat i fugir de la societat on viu. Aleshores accepta una oferta de treball d'oficial atmosfèric a una illa perduda al mig de l'oceà atlàntic en la qual hi ha un far. A aquest far viu l'únic habitant de l'illa "Caffó" que al principi no ajuda a l'irlandés en res, aquest per les nits es atacat per uns monstres granatots anomenats "citauca". Kollege gràcies a la seva astúcia aconsegueix quedar-se al far amb Caffó, i descubreix que aquest té un d'aquells éssers, la femella Aneris, que no sols té domesticat sinó que també és amant d'aquest. En Kollege té una visió d'aquests éssers violenta i molt malèvola, però al coneixer a Aneris la desitja i els veu amb sentiments, encara que en Caffó no s'ho vol creure.

Aquest llibre m'ha resultat gaire fàcil de llegir, sobretot pels detalls que ens relata el narrador, pero principalment encara que siga llarg perqué és un llibre que en quant el comences no te'l pots deixar, és una història fantàstica molt entretinguda i espere que vos agrade.

Pense que a la majoria de gent que s'ha llegit aquest llibre els haurá agradat el final d'aquest relat, doncs  aquest no ha sigut el meu cas, al tractar-se d'una novel·la d'aquest tipus de gènere m'esperaba algo més.













                                                                                                    Miguel Aparicio Malchirant.

EL COLOM

Aquest és el títol del llibre que he decidit llegir-me per aquesta avaluació. Està escrit per l’escriptor alemany Patrick Süskind. El meu pare em va parlar molt bé de la seva obra literària més famosa: “El perfume”, aleshores vaig decidir llegir-me “el colom” escrit per ell que el tenia a casa i pensava que hi seria interessant.

“El colom” és una narració que la dividiria en 3 parts. La primera d’aquestes ens situa i ens mostra l’aparició del colom. La segona fa referència al treball del protagonista (guàrdia de seguretat d’un banc), Jonathan Noel el qual vivia una vida metòdica i organitzada fins que aquest la interromp. I l’última part torna als inicis parlant sobre el colom, on aquest desapareix de la seva vida.

El colom és un animal normal, però que el protagonista li té una por extrema, ja que apareix de sobte, una sorpresa inesperada trencant la vida monòtona que vivia. Reflexiona sobre aquest i almenys a mi m’ha transmès una angoixa en algunes parts de la novel·la i m’ha arribat a resultar pesat i lent. M’he sentit identificat perquè jo també hi tinc fòbia als coloms i els tinc fàstic i tot el que el protagonista sentia ho feia jo també.

El llibre és difícil de llegir per la utilització contínua d’un vocabulari molt complex. I es fa repetitiu en alguns trams de la novel·la. Les descripcions de l’animal i de la por del protagonista subjectivament són excel·lent.

En general m’ha agradat tot i que no és un llibre corrent, més bé abstracte i diferent. Recomanaria el llibre a qualsevol persona interessada en la lectura i que tingui alguna fòbia a qualsevol cosa i es pugui sentir identificat com he fet jo. 

Assassinat en tres actes, Agatha Christie

Tretze convidats van a sopar a la festa organitzada pel cèlebre actor Sir Charles Cartwright a casa, entre ells estava el detectiu Poirot. Després del sopar el pàrroc Stephen Babbington mor després d'haber begut d'un got i es sospita que ha sigut enverinat però al no trobar cap tipus de verí al got, ho deixen correr. Al cap d'un temps mor el neuròleg Bartolomé Strange, que també va estar present a la festa, en similars circustàncies i a més tampoc es trobà cap tipus de verí, el que fa sospitar al detectiu Poirot que comença a investigar el cas. A partir d'ahí Poirot descobrirà un entramat d'amors, cèls i demés històries que faran més interessant la novel.la.

He decidit llegir.me aquest llibre ja que l'anterior també era d'Agatha Christie i vaig comprovar com les històries t'enganxen i et duen fins a un final inesperat que et deixa bocabadat.
Per supost en aquest llibre l'autora no m'ha decepcionat ja que, seguint la mateixa estructura que a l'anterior, ha conseguit confundir-me i no deixar-me saber fins al final l'assassí i molt menys el perquè.
A més, el haber una història secundaria que va acompanyante durant tot el llibre a fet que mantinga l'intensitat fins al final.

És un llibre que t'atrapa des del principi i que aconsegueix que te'l acabes d'una tirada pràcticament.

La pell freda de Albert Sánchez Piñol

La pell freda tracta sobre Kollege,un antic lluitador de la independència d' Irlanda, que decideix allunyar-se del món i començar una nova vida en una illa apartada. Aquella illa es tot un misteri, el antic meteoròleg esta desaparegut i a més, soles viu un habitant més a la illa; el farer, Battís Caffó. Una nit es veu atacat per uns estranys éssers, els quals ell nombra mostres, i li demana ajuda al farer però aquest li rebutja. Després, Kollege esbrina que Caffó té una dels granots domesticada i també li serveix d'amant, Aneris. Ell per a que el farer el protegira fa un tracte amb ell i finalment l'ajuda. 

Poc a poc, Kollege va canviant d'opinió sobre les criatures i s'apropa a Aneris, cosa que Caffó no està d'acord i el portarà fins la bogeria quan s'assabenta que Kollege i Aneris han mantingut relacions sexuals.

Aquesta novel·la fantàstica es desenvolupa cap al segle  XX,i desembarca en una illa minúscula del sud de l'oceà Atlàntic. 

La novel·la està escrita en primera persona, expressant així els pensaments, adversitats i lluites del protagonista. També el autor vol expressar el perill que representa la mala costum de animalitzar  l'enemic i associar-lo com una bèstia sense condició humana. Per a aconseguir aquestes idees l'autor ha utilitzat moltes actituds com; una amenaça incomprensible, dos homes d'idees contraposades, un ésser pel qual lluitar i enfrontar-se, i una illa plena de misteris i temors.

Una frase que em va agradar molt d'aquest llibre és: En realitat mai no lluitem pel que diem que lluitem, perqué la lluita verdadera no està entre els granotots i els humans, sinó la conquista de l'Aneris. Tot el problema està que els granotots volen aconseguir l'Aneris, però en Battís i el protagonista, lluiten a mort per ella. En el llibre també apareix l'amor de diferents maneres, però fugint de qualsevol forma de romanticisme i encaminant-se a la passió.

Aquest llibre m'ha agradat, m'ha paregut molt interessant i misteriós, a més a més té un final que et deixa sense paraules. També m'ha fet reflexionar sobre alguns temes com la violència contra els més dèbils o el com es comportaven amb Aneris, com l'utilitzaven i el comportament que mostrava ja que no fugia, però també la por que mostren els personatges per alguna situació que siga nova.

Recomane aquest llibre tots, ja que es un llibre fàcil de llegir però sobretot a la gent que li agrade les histories fantàstiques i siguen curiosos ja que en aquesta novel·la hi ha molt de misteri.

L'ambició d'Aleix - Enric Valor

L’ambició d’Aleix conta l’història d’un jove nascut a Callosa d’en Sarriá, aquest xiquet pedrà a son pare, el que farà que la seva mare confíe la administració a Macià. Macià te una esposa Pauleta, Aleix poc a poc anira enamoranse de Pauleta, però estudiant a València coñeéis a Lluïsa.
Aleix que vol a les 2, quan està al poble estima a Pauleta pero quan torna a Valencia continua la relació amb Lluïsa, però a la fí s’hi adona que realment vol a Pauleta i s’en anira amb ella per viure lluny…

El llibre no ha estat gens mal, al principi m’ha costat d’arrancar, però com se’m tirava el temps damunt no he tingut mes remei, quan comenta el tema de Pauleta es pot dir que ma començat a agradar, l’historia d’un Jove que s’acaba enamorant d’una dona mes major no es molt usual, i el portar 2 relacions ho fa mes interesant.

Enric valor fa bones descripcions, sobretot de les muntanyes, on transcurre gran part de l’història, no m’ha costat de llegir aquest llibre i li’l recomane a tot el que no sapia quin llibre llegir.

PANA NEGRA

Pana negra, escrit per Joan Olivares, és un llibre que ens conta com el personatge de la història, Marià Seguí, conegut també com "Gatet d'Otos" per la seva agilitat en alguns moments  i la manera de miolar després d'aconseguir els seus objectius , passa de la nit al matí, a ser un antic camperol i un nou bandoler . Aquest fet , suposa l'abandonament de la seva família,
ja que és un dels bandolers més perseguits per la justicia.  Al món del bandolerisme,  es acompanyat per Sitalà, el qual també recurreix al bandolerisme per poder sobreviure.

 Durant aquesta etapa , al protagonista el coneixen com un heroi temut i admirat per alguna gent i alhora, l’home més perseguit per la justícia, separat de la seua terra i de la seua gent.

Al final de la història, es reval·la la gran veritat, les vertaderes caracteristiques de cada personatge i les seves intencions en cada moment, la seva importancia respecte a la història i a cada situació, i el per qué Marià va ser traicionat per la seva ment fet que es dedicara al bandolerisme.

Aquest llibre m'ha agradat molt desde el comensament, ja que no és complicat de llegir i descriu molt be els personatges, encara que breument; ja que és al final on per sorpresa, te'n adones de qui son realment.
És un llibre que recomane a tots els meus companys, ja que està ple de misteri .

Dies de verema - Joan Olivares

Aquesta novel•la, l’autor de la qual el meu professor de matemàtiques Joan Olivares, és una novel•la eròtica que parla del joc sexual que dos amics poden arribar a pensar. Tot comença els dies de verema, quan dos matrimonis van a pasar aquests dies a la caseta de Missena i Manel.
Manel durant estos dies observa a la dona del seu amic, imaginant-se com seria una nit amb ella. Un dia, apunt de caure la nit, els dos homes realialitzen la seua xarradeta sobre les dones. Durant eixa conversació, Manel li proposa un joc al seu amic. Un joc el qual al seu amic no li feia molta gracia.Consisteia en intercanviar-se les dones una nit però l’amic no estava molt decidit, no li feia molta gracia aixó de que l’amic es gitara en la seua dona, però va pesar més la morvositat de gitar-se en la dona de l’amic.
Per a posar les dones a tó, decidir anar a ca el tio Sento, un vell home del poble el qual sap moltes historietes eròtiques.
Eixa mateixa nit, organitzaren un sopar. Tragueren la botella de vi i començaren a contar l’historieta, les dones intercanviaven mirades, fins que arriba el moment que les dones no aguanten més i decideixen anar a dormir. El plà de Manel i l’amic havia fallat però tenien un plan B. Aquell somni podia continuar a la mitja nit quan elles estigueren dormint.

És un llibre que s’ha parlat molt, ja que eixe joc sexual atrau molt a la gent. Per aixó, vaig decidir llegir aquest llibre. Un oncle meu també m’havia parlat de les novel•les de Joan, i aquesta era la meua oportunitat, i la veritat es que m’agradat molt.

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES.

El “Llibre de les bèsties” no és un llibre adreçat a infants, ni un tractat de zoologia, sinó un tractat sobre el bon govern, segons els principis de conversió autèntica de cristians i infidels.

L’Obra està narrada com si fos una faula, i alhora hi té inserits, com a instrument complementari, una sèrie d’historietes narrades pels personatges, que tenen com a protagonistes humans o animals, amb la finalitat de contestar a les coses o prendre una decisió, es a dir, com si es guiaren per l’experiència d’altres.
Els personatges, que són animals com a representació de les virtuts i els defectes humans es divideixen en dos grups: els que mengen carn i els que mengen herba. Els primers simbolitzen la noblesa, mentre que els segons, els podem aparellar amb els vassalls.

Aquest llibre m'ha sorprès una mica. Al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però al final m'he adonat que sí. Reflecteix clarament el món dels humans a partir dels animals. També m’ha agradat el fet de que no hem resultara difícil d’entendre.

Vaig a remarcar el ingeni d’haver utilitzat aquestes historietes que he nomenat avanç, ja que totes són molt ingenioses i expliquen el cas a la perfecció. Presenta un avantatge en el lector ja que l’ompli de cultura sobre la vida, podríem dir.
 Per últim recomanar aquest llibre als meus companys de classe que encara no l’han pogut disfrutar.

HOMES - Isabel-Clara Simó

Homes es tracta d'un llibre de l'autora Isabel-Clara Simó d'Alcoi. Aquest llibre format per

vint-i-dos protagonistes masculins que través d'històries breus i incisives com l'història

del retrobament de dos antics amics que fingeixen ser feliços amb les seues dones, la

redacció d’un xiquet que delata els maltractaments del seu pare envers la família, el desig

d’un professor per una alumne, una parella d’homes que ha d’explicar als pares d’un d’ells

la seua relació, les emocions al recordar la seua infància, com un home s'ha penedit del

que va fer i vol tornar amb la seua amada, un d'ells també descriu la desgràcia de ser

home... Aquest llibre ens mostra com els homes poden ser triomfadors, però també derrotats;

arrogants, però també dominants.  

Vos recomane aquest llibre (sobretot a les xiques) perquè de veritat, en alguns aspectes,

m'ha fet veure als homes des d'un altre punt de vista. És entretingut i no es fa gens pesat.

Firmin - Sam Savage

Aquest llibre tracta d'una rata anomenada Firmin, la qual va nàixer en una biblioteca d'un barri pobre de Boston.
Firmin no tenia de que alimentar-se de menuda, ja que sa mare no li donava menjar per què era alcohòlica i no el cuidava com a fill. Es passava els dies buscant beguda i menjar per a ella i descuidava completament al fill.
Ell per poder sobreviure es menjava els llibres, però després poc a poc va a prendre a llegir i en més de menjar-se'ls, els llegia. Aquest animal, després de llegir, ja no era amoral com qualsevol animal, ara ja pensava i tenia els seus propis sentiments.

Aquest llibre m'ha paregut molt interessant per que tracta de com una persona que es diferent a una altra, o en este cas un animal.
Tracta de com un animal, al ser diferent es queda a soles. De la soledat que pot sentir un animal al no encaixar a cap lloc. Ser rata i pensar com una persona, a qui li agradaria això? Una rata mai ho acceptaria, i una persona humana li costaria molt d'entendre allò.

M'ha paregut un llibre molt interessant, m'ha recordat algo que ja sabia, que no hi ha que marginar mai a qui es diferent, per que com una altra persona pot aportar-nos coses molt interessants. I a mi, personalment, m'encantaria poder tindre una mascota com Firmin, que llegira i em pogués ajudar en les coses que no sapigues.

Dies de verema. Joan Olivares.

Aquesta novel·la, escrita per el nostre professor Joan Olivares, ens conta les aventures de plaer i fantasia que viuen dos matrimonis durant uns dies de verema. Tots cuatre viuen durant eixos dies en la caseta d'un dels matrimonis, Missena i Manel. El home d'aquesta, observa durant dies a la dóna del seu amic i es fa diverses idees sobre com seria passar una nit amb ella.
Un dia, en anar-se'n la llum del sol i acabar la collita, els dos homes feren la xarradeta de tots els dies, parlant de dones i destrellats dels seus, però eixe dia Felip li proposà a Manel intercanviar-se durant una nit a les dones, com fer un joc. Al principi Manel es cabrejà molt, perque deia que la seua dóna no la compartia amb ningú però al pensar amb la possibilitat de 'tastar' la dóna del seu amic, deseguida li canvià el pensar ja que dies abans havia estat amb ella però sense que el seu amic s'enterara, peró això si, sense que cap de les dues dones s'asabentara de res fins el moment. Eixa nit, abans d'anar a sopar decidiren anar a Casa del tio Sento, un vell home que conta històries eròtiques, algunes inventades i algunes que ell mateix a experimentat, i així contar-la eixa nit després de sopar per a anar calfant les dones.
Eixa nit acabaren de sopar i deseguida tragueren la botella de vi i començaren les dones a berrejar mentre els homes contaven l'història del tio Cento, elles reien i es feien mirades comprometedores entre elles i als homes i així així acabaren tots 4 en un moment de pasió infinita. Poc després reclamaren que estaben cansades i amb son. Els homes es quedaren decepcionats, ja que el seu desig no havia sigut del tot complit, però sols tenien que esperar a que les dues dones es dormiren.
Habia sentit parlar numeroses vegades d'aquest llibre, per el tema eròtic que tractaba i per el fàcil volcabulari que hi tenia, així que vaig decidir llegir-me'l.

Qui és el de la foto?

L’autora Maria Carme Roca, la qual escrigué el llibre titulat “Qui és el de la foto?” i que fou Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, presenta una novel·la de misteri, intriga, temor barrejada en aspectes com el companyerisme, l'amistat, la confiança… tot junt presenta una novel·la molt atractiva per a la seua lectura.

La narració comença quan la protagonista, la Hannah, junt amb la seua millor amiga, la Susan, descobreixen en una de tantes fotografies fetes la nit anterior una ombra estranya que ningú havia vist durant la festa, pot ser un fantasma? O pot ser es tractava d’una foto retocada? A partir, d’aquest punt, la curiositat s’apodera d’elles, provocant que enceten una peculiar i minuciosa investigació destinada a descobrir la misteriosa identitat de l’aparició, a la qual decideixen anomenar “Leslie”, amb l’ajuda dels germans de la protagonista; ells són: Harold, el més gran, Harry, el més petit i l’avi Humprey.

La família de Hannah, els Potter, es tracta d’una família londinenca qualsevol, encara que semble estrany, no mantenen cap tipus de relació amb el famós mag de les pel·lícules, però sí tenen una relació de parentesc llunyà amb Helen Beatrix Potter, una cèlebre escriptora i il·lustradora anglesa. Aquest fet sembla intranscendent en un principi, però a mesura que la història avança, la investigació comença a agafar un sentit i després d’anar darrere d’aquest misteri, descobreixen l’existència d’una relació entre l’escriptora i el fantasma, un fantasma que intenta personificar-se, sense massa èxit. Quina relació hi deuen tenir? Quin misteri se’n desencadenarà? Malauradament, ningú és qui sembla ser; la foscor del passat segueix turmentant en el present.

Es tracta d’una novel·la plena de preguntes sense resposta, i que intenta mostrar-nos que de vegades els més propers es poden convertir en uns autèntics desconeguts. Per una altra part, aquest llibre mostra clarament allò de que la unió fa la força i amb ella assolim l’èxit del que ens proposem i que el donar-se per vençut mai s’ha d’avaluar com una opció; gràcies a la constància, companyerisme i esforç som capaços d’aconseguir el que volem.

Recomane endinsar-se en aquest viatge a través dels dubtes a tots aquells curiosos o curioses amb ganes de ser guiats pels personatges cap a un misteri tan curiós com és el de resoldre:   Qui és el de la foto?

La plaça el diamant - Mercè Rodoreda - requenanadalm

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida però avispada, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant a Quimet. Aquest li deia Colometa, cosa que posava dels nervis a la noia que va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu futur home, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb Quimet. Amb qui va tindre dos fills: Antoni i Rita. Treballava de fuster, però no anava molt be, i la Colometa va tenir que posar-se a treballar en una casa.

Al poc de temps Quimet va tenir que anar al front i allí va morir,  a partir d’aquest moment Colometa viurà una situació bastant dura, però al final gràcies a l’aparició de l’Antoni que li dona feina i acaba casant-se amb ella, la Colometa aconsegueix eixir endavant, ja que va arribar a pensar amb el suïcidi.

No ha sigut un dels millors llibres que m’he llegit. La veritat és que m’esperava alguna cosa més, ja que hem vaig llegir Aloma i hem va agradar moltíssim. Si tinguera que ressaltar alguna cosa de la lectura seria la relació que té la protagonista amb els coloms. Quimet que va ser el que li va posar Colometa, també va ser el que la va apartar de la llibertat. Per aquesta raó crec que odia els coloms, perquè no pot volar com ells, i a més a més depenia del seu home.

És un llibre molt pesat per ami, abunden les descripcions fins al límit de fer-les avorrir. Llevat d’ açò, el que és la història esta bastant bé. Ens conta les coses que passaven en aquella època i lo dur que podia arribar a ser el dia a dia. 

L'ESTREP

A finals dels anys trenta del segle passat, en un poblet rural valencià anomenat Alots, es produeix un crim; l’assassinat del recaptador d’impostos. Aquest fet donarà lloc a la novel·la ‘L’estrep’, obra de Joan Olivares, on barreja tant temes polítics com històries d’amor, l’ambició per el poder o diverses anècdotes dels personatges.

Al  llarg de les fulles de la novel·la, t’adones que el missatge que ens vol transmetre Olivares és la vida quotidiana de qualsevol valencià, assumpte que ho ha sabut tractar perfectament per les característiques del parlar, amb un fum de frases populars i un llenguatge ordinari.

L'ESTREP

També m’ha cridat l’atenció la manera tan original que el autor ha modificat els noms dels pobles que apareixen; per exemple ‘Alots’ (Otos) o ‘Alcassia’ (Albaida), una forma diferent i singular de nombrar alguns dels pobles de la Vall d’Albaida.

A més, m’agradaria comentar que amb aquest segon llibre que hem llig d’aquest autor, m’he adonat que li agrada recórrer a l’ humor  per a presentar-nos la historia, sense deixar a banda un to sexual, que fa una lectura més divertida i amena.

Per últim dir que hi ha una part del relat on el personatge principal està junts a la seua amant tocant el piano. Aquesta escena hem va recordar aquell dia que estarem tots nosaltres en el saló d’actes.  

Cròniques de la veritat oculta - 1a Part

La veritat és que aquest model i estructuració de llibre m'han conveçut. Em referisc al fet de relatar petites històries en vegada d'una més extensa i detallada, i us explicaré el perquè.

No sempre n'és el cas, però, en l'últim llibre que m'he llegit, "Mirall Trencat" de Mercè Rodoreda, el fet de puntualitzar de manera complexa cada detall, afegit a que en alguns moments vaig perdre el fil de la narració van fer que la lectura del llibre s'em fera pesada i inclús avorrida en alguns punts. Açò no ocorre en llibres com aquest, ja que les "petites històries" que havem nomenat abans obliguen a l'autor d'aquestes el fet d'extractar els detalls, cosa que em provoca, personalment, una major fluidesa en la lectura. Tot i així, i sobretot depenent de que novel·la estem llegint, l'aplicació d'aquest recurs no pots ser generalitzada a tots els llibres, ni molt menys. A més, conta amb altre avantatge i desavantatge al mateix temps, ja que si la història que estàs llegint no t'agrada, no fa falta que tingues que continuar-la tot el que queda de llibre. Però, i si la situació és a la inversa? Un relat que ha aconseguit acaparar tota la teua atenció i interés s'acaba de manera sobtada a les 10 fulles d'haver-lo començat? Amb tot això, com he dit al principi, aquest model de llibre m'ha agradat, encara que cal considerar els seus pros i contres.

Tornant a la narració, mai havia tingut el gust de llegir una de les obres de l'escriptor català Pere Calders, tot i que n'havia sentit parlar d'ell des de la llunyania. Se'ns dubte els ideals literaris de Calders venen marcats per la forta arribada de la Guerra Civil i les conseqüències que açò hi va comportar (cosa que vam remarcar també de Mercè i a la qual coincideixen), si bé en aquest llibre i en els seus contes (almenys en les que m'he llegit de moment) contrasta totalment amb el realisme aplicat a la literatura que  predominava durant aquesta etapa en Espanya.

I dic açò perquè en les historietes que conté el llibre destaca la fantasia i l'artifici, els elements imaginaris, que van tan ben lligats a les profundes reflexions sobre la humanitat i la seua "veritat oculta".

La Teranyina Joan Cabré

En aquest llibre el que més m’ha agradat és el tema en que els seu autor, Jaume Cabré, utilitza l’intriga per aconseguir el control de l’industria tèxtil, que és del que tracta aquest llibre. Julià Rigau, un dels personatges i propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per a dur a terme la confecció de roba dels soldats de la campanya del Marroc. S’inicia una guerra entre el proletariat i el fabricants.

És un llibre interessant, en general, a mi m’ha agradat la forma en que es narra el conflicte, t’ha atrau i no saps on aniran a parar. Els dos personatges que destaque són la germana de Julia, Mercè Rigau, que sofreix pel futur, ja que no queden descendents i pot desaparèixer la família, i Enric Turmeda és el que vol llevar-li el lloc que ocupa Julià.

Per últim, Recomane aquest llibre a gent que li agrade el misteri  i l'intriga, ja que a mi m'he n'ha causat molta, i el llibre ha estat entretingut.

Firmin - Sam Savage

"Firmin" - Sam Savage.

"Firmin", és un llibre escrit per Sam Savage, novel·lista y poeta estadounidense, conegut principalment per el seu llibre "Firmin".

Aquesta història està narrada en la dècada dels anys 60 en un barri pobre de Boston. Allí, a Boston, naix una rata, Firmin, en una biblioteca. La seua mare es alcohòlica i es passa la vida buscant alcohol i menjar, sense fer cas del seus fills. Firmin es queda sempre sense lloc per a poder mamar, així que per a sobreviure, comença a menjar-se les fulles dels llibres que te al seu entorn. Més tard, Firmin passa de menjar-se els llibres a llegir-se’ls. Poc a poc, aquesta deixa de ser una rata i comença a transformar-se en un animal amb sentiments.

És una història sobre la soledat, sobre com es sent una persona que es diferent i que no encaixa en ningun lloc.

Aquest relat, va sobre quin lloc ocupem a la vida, el que a vegades dona igual el que volem ser, o el que intentem ser.  A vegades, no trobem el lloc en estar amb total felicitat perquè hi ha circumstancies que ens duen a un altre lloc. Sigues com sigues, tingues el sentiments que tingues, el que eres , seràs, i mai deixaràs de ser per a ningú el que tu ja eres.

Recomane aquesta novel·la a tots, ja que es molt interessant, i vaig disfrutar molt llegint-la.

L'Aurora - Nuria Tió

Aquesta vegada, he decidit llegir-me un llibre diferent als que m’havia llegit abans. ‘L’Aurora’ és un llibre de literatura eròtica, escrit per Núria Tió. Em va costar decidir-me per quin llibre elegir , però vaig llegir l’argument i em va parèixer interessant. La veritat es que no m’ha decepcionat. Aquest llibre té un argument el qual no sols et conta una història que va desenvolupant-se a la mateixa hora que vas avançant en la lectura, sinó que entre cada capítol, introdueix un altre que fins que no arribes al final no saps de qui esta parlant. I això és el que et dona ganes de seguir llegint.

Núria Tió, ha utilitzat als déus mitològics per a donar-li vida als personatges de la seva història , sobretot ha destacat la seua conducta sexual,  els quals reben el nom de : Afrodita, Ares, Aurora (la protagonista) , Babis, Diana, Dionís, Hèlios i Hipòlita.

La història gira al voltant d’una xiqueta, Aurora, la qual va cresquent físicament i mentalment al llarg del relat gràcies a la seva família . Comença siguent una xiqueta que poc a poc el seu cos va canviant per ser una dona ; i els seus avis i germà l’ajuden a entrar al món adult que ella desconeixia.

A mi aquesta història m’ha fet pensar en com d’innocents som de petits i que al llarg de la nostra vida ens ensenyem moltíssimes coses de les que no sabíem ni una xicoteta part; i que no sempre ens pot anar tot perfecte, dels errors s’aprén . Sols tens que ser tu mateixa, i no amagarte per por al que puguen pensar els demés.

El vigilant en el camp de sègol - J.D. Salinger

El llibre ens narra en primera persona 3 dies de la vida de Holden Caulfield, un adolescent nord-americà que l’expulsen de Pencey  ,l'institut on estudia , per haver suspès totes les assignatures excepte l’anglès.

Holden comparteix ,a Pencey, l’habitació amb Stradlater amb el que finalment es baralla ja que aquest s’aprofita de la noia que li agrada,Sally Haynes. Finalment Holden decideix anar-se’n cap a Nova York, ciutat on viu els aspectes mes baixos de la societat i on s’adona que es troba sol, ja que no compren la societat amb la qual viu. 

Holden torna a casa per a veure a la seua germana petita Phoebe, l’única persona a la qual estima a banda del seu germà Allie, el qual va morir a causa de Leucèmia. Holden nomes idealitza a la seva germana petita Phoebe ja que de certa manera es l’única unió que uneix  a Holden amb la seva infància, ja que aquest esta convertint-se en una d’aquelles persones a les que tant critica, els adults.

És un llibre que m’ha cridat l’atenció per el punt de vista que te el protagonista de l’historia cap a la societat, sobretot m’ha cridat l’atenció ja que el protagonista critica sobretot als adults, i alògia prou l’infància, i normalment l’adolescència es una etapa en la que tots volem convertir-nos en adults i deixar per al passat la nostra infància.

LA LLIBERTAT EN FLAMES - Josep Penadés

La llibertat en flames , novel·la escrita per el nostre professor de biología per a uns i tutor per a tots , és un llibre que he vuigut llegir desde el moment que Josep me´l va vendre i no havia trobat moment i ara a sigut aquest moment .

Vaig comprar aquest llibre i le llegit perquè Josep em va dir l'argument i al tractar-se de la natrualesa , la deforestació , incendis forestals, conveniència econòmica ... etc , hem va vindre al cap la serra del meu poble , la serra d'Agullent .

 He relacionat el llibre en el meu poble ja que el setembre del 2010 si no recorde mal , la serra d'Ontiney , tota la vegetació del port de Bocairent i la serra d'Agullent cremaen a un ritme incontrolable . Tot aquest incendi forestal intencionat per una empresa energética que necessitava aquest paratge per a transport energia .El únic que han guanyat és contaminar visualment el color de cada poble , les serres . 

En aquest llibre , en tot moment he pugut viure les escenes que l'escriptor ha intentat transmetre ja que vaig estar implicat en alguna d'elles i les recorde perfectament i han fet que m'emocionara al llegir-ho i recordar el passat


La novel·la és un poc fictícia ja que utilitza uns personatges un tan peculiars com son els animals , pel fet de poder parlar , i fer accions humanes, però totalment real .

En conclusió , ha sigut un llibre molt significatiu i emotiu per a mi i que recomane a tota la gent que es preocupe per la serra del seu poble i que vuiga eradicar aquests incendis ja que al llibre ens explica molt bé les causes d'aquests . 

Pell de pruna de Joan Olivares

Pell de pruna ens conta una sèrie d’experiències que li ocorren al protagonista Silveri al llarg de la seva vida ,contades en primera persona. Silveri entra a treballar en un institut on experimenta una sèrie d’experiències sexuals amb diferents dones ja siguen tant alumnes com professores.

Aquestes són contades amb tot detall i amb un llenguatge col•loquial per a facilitar la lectura. Pel que fa a l’espai en el temps podríem dir que estaria fixat més o menys en l’actualitat. Aquest llibre està molt bé ,perquè de vegades està bé canviar de registre. Llegir sobre altres temes ens aporta major riquesa al nostre coneixement.

El que no m’agrada es que tracta a la dona com una mena d’objecte que sempre està ahí quan aquest vol mantenir algun tipus de relació sexual amb ella, i aquesta sempre li correspon.            
 Però per altra banda ha estat interessant llegir-se aquest llibre per entendre una mica més com escriu l’autor, ja que ens dona  l’assignatura de Matemàtiques. Recomanaria aquest llibre a tota persona que estiga interessada en llegir-se una novel•la eròtica ja que per tota la resta està molt entretinguda i és interessant.

Pell de pruna. Joan Olivares

Jo m'he llegit "Pell de pruna", escrit per Joan Olivares. És un llibre que guanyà el premi de literatura eròtica de laVall d'Albaida. És un llibre molt agradable i fàcil de llegir. Conta la història de un professor, Silveri, que conta totes les seues experiències sexuals. M'he adonat que les històries sexuals que soles es sexe, és a dir, que no hi ha  amor, no les conta detallades. Per exemple, al principi del llibre, ell i la seua novia Carme se'n van anar a Cuba i ell va tindre relacions amb dos mulates. Doncs en aquest cas sols ho nombra, però no dona detalls. En canvi, en les relacions amb Efigènia, la cap d'Estudis i la Malena, si que les conta detallades. Podem dir que és addicte al sexe, perquè té una parella que sempre hi ha sexe entre ells, i quan està en el institut, li posen les alumnes i altres professores. La veritat que aquesta història m'ha agradat, perquè t'ansenyes coses que pot ser que no les sapies i poder aplicar-les a la teua vida personal. També hi ha coses que t'aconsella a no anar per el camí roïn, és a dir, les drogues, perquè poden acabar en una mort. Aquest llibre elm recorda a la trilogia de "50 sombras", però en curtet.  El llibre el recomane a tot el mon, exepte als menors de 13 anys, perquè parla de coses que els xiquets menuts no ho entendrien.

En un lloc anomenat guerra - Jordi Sierra i Fabra

EN UN LLOC ANOMENAT GUERRA - JORDI SIERRA I FABRA

La novel·la "En un lloc anomenat guerra" de Jordi Sierra i Fabra, Néstor, narrador i protagonista principal de la novel·la, és un jove periodista que ha estat recentment abandonat per la Laia, qui era la seua parella fins aleshores. Enmig d'aquesta situació, el director del periòdic per al qual treballa l'informa de què ha d'anar a cobrir una guerra, a un petit país que ningú no coneix: la República de Tudzbestan.

Allí coneix en Mahler, un periodista alemany, veterà, amb qui aprén a sobreviure en l'epicentre d'una guerra i amb qui passarà gran part del temps a Sezerkanda, la capital, i on els Russos atacaven per dominar-la.

Milo, un nen de dotze anys, farà de "pigall" d'en Néstor, l'acompanyarà i el guiarà entre bombardejos i tirs amb una astúcia sorprenent, un nen a qui la guerra l'ha fet madurar a un ritme vertiginós.

Des d'aleshores el protagonista narra pas per pas tot el que li ocorre, de manera que el lector pot endinsar-se en la realitat tant visible com oculta d'una guerra i tot el que allò comporta, la destrucció, la desesperació, la fam, la misèria d'un poble que mor. Una realitat fictícia a la novel·la, però real al món en que vivim.

Plasma una visió veritable d'una guerra autèntica en tot detall, l'explotació sobrehumana dels nens soldats, els quals qui tenia sort era "pigall" d'algun foraster com ara en Milo, la pobresa i tot el patiment pel qual qualsevol es sotmet en anar-hi. Açò intenta fer Néstor per al seu periòdic amb les seves fotos, relats i entrevistes, expressar, emocionar i sobretot fer consciència a la resta de la gent.

Per a mi ha estat encertada l'elecció d'aquest llibre com a cinquena lectura d'aquest curs, la història m'ha aplegat directament, amb escenes que han aconseguit emocionar-me i sobretot m'ha fet entendre la necessitat de informació de qualitat  que necessita el "primer món" al voltant de les guerres i altres successos que ocorren al nostre voltant i que ignorem o no prenem la suficient atenció per la part que ens correspon als països "desenvolupats", i ho dic així perquè possiblement el que cal desenvolupar ací no és l'economia, la tecnologia i els nostres interessos, si no la ment, els drets humans i la solidaritat.

Convide a tothom a llegir aquesta novel·la, que a mi personalment no se m'oblidarà mai el que ha despertat llegir-la dins de mi.

Aloma

Aquesta obra escrita al 1936 per l'escriptora Mercè Rodoreda narra la relació d'amor i odi entre una noia solitària i poca experimentada en la vida, amb un home madur del qual s'enamora inesperadament.

Tots aquests fets, junt a l'embaràs no desitjat i la fugida del seu enamorat, provocarà que Aloma abandone la casa i afronte el futur amb una gran responsabilitat, ja com una persona adulta.

Els fets tenen lloc a la ciutat de Barcelona, poc abans de la Guerra Civil.

Un altre fet que m'ha resultat curiós és que l'autora torna a utilitzar la mort en un jove com un fet important en la història, fet que jo personalment considere que permet al lector “enganxar-se” més a l'obra, ja que li dona un sentit diferent a l'obra.

Aquest llibre m'ha permés canviar les opinions de l'autora, ja que en els llibres que m'havia llegit de Mercè abusava de les descripcions i sempre utilitzava els mateixos recursos, però en aquest relat crec que utilitza una manera d'escriure totalment diferent.

En general, el llibre m'ha agradat, perquè és un llibre en el qual els fets van canviant 360 graus cada moment, i crec que es un llibre en el qual hi ha molta gent que es pot identificar, ja que pot afectar a l'ànim de les persones i, a més, és una situació amorosa prou comuna en la societat.

Cròniques de la veritat oculta – Pere Calders (2ª part)

En aquesta segona lectura, m’he llegit les històries que van des de “Cada u el seu ofici” fins a l’última, “Un crim”.
Les històries que he pogut llegir es caracteritzen pel seu to, de vegades, màgic, sobrenatural. El que es conta en elles són fets que u no se’ls imaginaria mai, però els veu escrits i li troba certa lògica, ja que alguns són metàfores convertides en relats.
Vaig a contar el que crec que vol dir una de les històries, “L’hedera hèlix”:
Una amiga sorprèn al seu amic convidant-lo al seu plat preferit, i després li regala una corbata, la qual no acaba d’agradar-li, encara que no li ho diu directament. Aquest, decideix comprar-li una planta grimpadora, però amb la intenció de que la planta mengés un mur de casa la seva amiga. Anant al mercat de flors, busca la que més ràpida creix, així a la seva amiga no li donarà temps de llevar-la. Quan ja la té, es dirigeix cap a casa la seva amiga, però s’entreté més del que esperava i la planta va creixent i creixent, i “menjant-se’l” poc a poc; quan arriba al seu destí, la planta ja l’ha cobert al complet, fent que la noia es crega que està fent broma.
Jo crec que, amb aquesta historieta, Calders vol fer referència a la dita “a cavall regalat, no li mires el dent”, ja que el protagonista, per voler venjar-se del regal que li havien fet, acaba de la manera que acaba. Dir també que el llibre m’ha agradat, per la seva fantasia i recomanar-lo als meus companys.

"Antaviana" i "Ací no paga ni Déu!"

He llegit dues obres de teatre, i com que eren prou curtes, les he posades juntes:

Antaviana és una obra teatral que arreplega els contes de Pere Calders, en els que hi han situacions extranyes, com per exemple un home que al jardí de sa casa la gent troba el que havia perdut, o una xiqueta que pot accedir als records del seu avi quan estava en Amèrica central, o un xiquet que descobreix una paraula màgica: “antaviana”...

És una obra en la qual tots els personatges són únics en la seua forma d’actuar, i les històries mesclen realitat i fantasia.

“Ací no paga ni Déu” és una obra còmica de Darío Fo que està ambientada en la crisi dels anys 80. La protagonitzen dues parelles que crearan una situació còmica per amagar que han furtat menjar del supermercat als seus marits i a la policia dient que estan embarassades o altres històries que s’inventen. Hi ha un personatge,Joan que primer sempre vol fer cas a la llei i ser “honrat” però al llarg de la història és cansa del que fan els patrons i també furta menjar. Darío Fo fa una crítica als que tenen el poder en eixa època d’una manera còmica.  És una obra que també podria reflectir la situació actual, per la crisi i per l’abús dels que manen sobre la classe obrera.