Tòquio blues

Tòquio Blues tracta l’historia d’en Watanabe que es un jove que va a l’ universitat a Tokio. Tot el llibre 

son records que comencen del seu primer any d’universitat en avant. 

Es troba amb una vella amiga, la Naoko i coneix a un altra xica, la Midori, cadascuna diferent però 

amb les dos acaba formant un triangle amorós amb difícil solució. Aquestes dos xiques totalment 

diferents, una amb una vida emocional agitada, i l’altra es la 

vitalitat en persona, però totes dos tenen alguna cosa que fan

 que en Toru Watanabe s’enamorés.

Aquest llibre m’ha paregut un bon llibre ja que tracta temes com 

la pèrdua i la sexualitat, temes que ens toquen de prop als joves 

d’avui en dia. A més m’ha cridat l’atenció com l’autor introdueix 

música, artistes, altres llibres durant tot el llibre, el que fa que si 

escoltes les cançons encara pugues situar-te més en la pell del

 protagonista. També hi ha que descatar que moltes de les 

cançons son dels Beatles, un grup molt reconegut a la década 

dels seixanta.

Recomane aquest llibre ja que dins seu té reflexions que si conseguises que t'apleguen serán reflexions per a la vida.

Els temps de Sara.

Els temps de Sara es una novel·la escrita per Lucía Arenas Pastor, de Benigànim.
La protagonista, com el titol ens diu es Sara, una xiqueta de Gandia que acaba de complir 16 anys. Eixe mateix dia ix a sopar amb les seues dos amigues i coneix a Alex, un socorrista que es converteix en un gran amor per a ella. Els dos es mostren molt enamorats des d'aquell dia.
La nova vida dels 16 anys a Sara pareix anar-li de meravella, fins que un dia després, el seu pare li conta un secret que duia temps amargant-li a ella i a la mare de Sara, la seua ex muller. I esque a la seua familía presenten un gen de més que ix a la llum a partir dels 16 anys. Aquest gen provaca efectes amb Sara, i esque des d'aquell dia comença a despàreixer de l'any 2012 per a apareixer a l'any 1527. Aquestos viatges al principi sols duren hores, pero aniran durant més fins que és quede per sempre a aquell any. La única cosa bona que li provoquen aquestos viatges és la companyia de la seva avia la qual no coneixia, ja que molt jove va desàpareixer per sempre, per a translladar-se a l'any 1527.
Sara no sap com dur aquest tema en secret, ja que li resulta molt dificil anar-se'n durant llarges hores i després explicar motius coherents a s'amare, les seus amiges i fins i tot a Alex sobre on es trobava. I es així com decideix contar-ho tot  amb pèls i senyals, al principi van haver dubtes però vore-la desàpareixer deixant la roba caure va ser molt efectiu.
Així ella pot dur una vida normal fins que el gen decidisca endurse-la per sempre a l'antiga Gandia de 1527.

Mirall trencat (1 part)

Aquest llibre escrit per Mercè Rodoreda i publicat a l'any 1974 recull la història de diverses generacions de la família Valldaura, a partir d'un personatge principal, Teresa Goday.

El relat es situa als principis del S. XX, anys abans de que començara la Guerra Civil i té lloc a Barcelona. Mostra fets característics d'aquesta època com l'ordre familiar que hi destaca en la família Valldaura o el començament a utilitzar el cotxe.

Tracta temes un poc cultes (com els diners o els negocis), per tant, el vocabulari que utilitza Mercè en el llibre és més complex que el llenguatge estàndard

És un llibre en el qual apareixen una gran quantitat de personatges, cosa que el fa un poc pesat i cosa que pot provocar, inclús que et pergues en determinats moments degut a les relacions que tenen entre ells. Però també em pot fer veure'l com un llibre format per xicotetes històries, en les quals van relacionant-se poc a poc els personatges i finalment es donaria lloc a una història més complexa i general.

El únic problema que hi veig, en aquest cas no és del llibre sino de l'autora, i és que en alguns moments abusa de les descripcions, cosa que fa que els dos llibres llegits per mi de Mercè es fajen més pesats.

També veig en el llibre diverses escenes en les quals no s'hi conta informació important per a la continuació de la lectura, escenes que pense que s'haurien de suprimir, perque el únic que poden provocar és perdre el fil de la lectura

Però en general, és un llibre interessant, amb xicotetes sorpreses inesperades, la qual cosa provoca que les ganes de llegir augmenten.

Pell de pruna, requenanadalma

Aquest llibre està escrit per un dels nostres professors i la temàtica que tracta és la sexualitat. Va guanyar el premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida i crec que el factor que la portat a fer-ho és el llenguatge amb el que escriu. Sol utilitzar vulgarismes, i fa que la lectura siga més fàcil i cridanera per als joves.

 El protagonista de Pell de Pruna és un jove professor que, poc a poc, va contant-nos la seva vida sexual i totes les seves experiències, inclús la seva primera vegada. També acaba enamorant-se de la professora de religió i de seguida es posen a viure junts i totes les seves aventures. L’escena més interessant per a mi, és amb ella, la de la fotocopiadora. Sempre havia sigut un xicot amb sort amb les dones i aquesta situació el porta a tindre imaginacions sexuals amb més de tres dones en un dia. És tant el límit d’aquesta passió per el sexe que acabarà amb una alumna i fent sexe a través del xat.

M’agrada molt aquest llibre, ja que des del primer moment t’enganxa i no el soltes fins que no l’acabes. En tot moment el llibre es centra en una sola cosa, el sexe, i a través d’aquest com gira el món. De vegades és tanta aquesta passió per aquest que penses que el protagonista està boig. Admire l’ imaginació de l’autor per escriure cada escena i cada detall, fa que el llibre no es faça pesat. I també m’agrada la forma en que descriu cada detall, com utilitza per a cada moment una paraula diferent i no sol repetir-les, té un vocabulari molt extens.

És el primer llibre eròtic que me llegit i no esta mal, sols que de vegades semblava un poc increïble la vida sexual de Silveri. Crec que a molts els agradaria semblar-li. 

Dies de verema de Joan Olivares

Dies de verema és un llibre que ens narra uns dies de convivència entre dues famílies, en temps de verema. Al llibre no ens diu en quins anys transcorre l’acció però per la manera com es conta el relat, es podria situar als anys seixanta o setanta.

Una de les famílies contracta un matrimoni per a que els ajuden en la verema. A partir d’aquest moment i com a tema fonamental del llibre es tracta amb tot detall el sexe. Mitjançant una sèrie de històries on de vegades els mateixos personatges són els protagonistes dels moments de plaer i luxúria. Per altra banda, hi ha d’altres on la imaginació dels mateixos personatges els els fructífer en busca de plaer. Aquest llibre ens vol explicar mitjançant historietes dins del mateix relat,com el desig i el plaer poden ennuvolar l’enteniment de qualsevol persona, poden arribar a ser infidel la nostra parella. Per altra banda al llibre s’observa com en els mateixos personatges(els fills de les dues parelles) s’inicien en l’adolescència coneixent-se així millor els seus cossos.

Finalment aquest llibre està escrit per a que no li falte detall. Perquè l’estructura del llibre, les expressions en la parla,com vol enfocar la història i de que manera ho fa; són detalls que fan del llibre una lectura ràpida i interessant.

Mirall Trencat (Primera part). Mercé Rodoreda.

Jo m’he llegit la primera part i la meitat de la segona part del llibre “Mirall trencat” de Mercé Rodoreda. El llibre comença amb el matrimoni de la Teresa i Nicolau i amb l’enamorament de Salvador per la Bàrbara. El Nicolau es mor per vell, i la Bàrbara es suïcida. Així, que gràcies a un amic, la Teresa i el Salvador s’anjunten. La Teresa tenia un fill que li ocultà als seus marits, i que va fer tot el possible per a que estiguera bé i mantindre el contacte amb ell. Després va tindre una filla amb Salvador, Sofia. Al cap d’un temps, els Salvador va morir i la Sofia es va casar amb Eladi. Aquest tenia una amant, Lady Godiva, en la qual va tindre una xiqueta, Maria. Aquesta vivia amb el seu pare. Sofia i Eladi van tindre dos nens, Jaume i Ramon. Jaume va morir.
Aquest  llibre es una mica complicat de  llegir, perquè hi ha molts personatges. La majoria de gent que va apareguent en aquest llibre son minyones i cotxers, depenent de qui siguen els amos de la torre en que vivien. També hi ha moltes infidelitats, perquè encara que al principi Eladi volia molt a la Sofia, va anant desenamorant-se, i voler aprofitar-se de les minyones. Ni tan sol dormien junts. També hi ha amors impossibles, com el de Ramon i Maria. No veig una relació directa amb un altre llibre o pel•lícula, però si que em recordava a l’anterior llibre que m’he llegit, “La plaça del diamant”. Em recorda aixó per el drama que viuen en el tema del amor la Colometa i Teresa i Sofia. O tal volta també és perquè es la mateixa autora i les seues obres tenen una semblança. De moment el llibre no m’agrada molt, perquè no té una història, sols te la vida de la família. Conta la vida d’aquesta familia i els problemes que tenen. A més, no li posa emoció a les morts o a les infidelitats.

Firmin -Sam Savage-

Firmin és una novel·la escrita per Sam Savage al “2006”, i més tart va ser publicada per l’editorial Seix a l’any “2008”.

Firmin és una rata, la qual naix en una llibrería de un barri de Boston junt els seus 12 germans, el fet de que la seva mare( una rata alchòlica) sols tinguera 12 mamelles per a donar de mamar i que els seus germans foren més espavilats que ell, fa que es crie molt primet i encarransit. Aleshores a Firmin li pega pels llibres, primer sel’s menja, i despés comença a llegir-se’ls. Fírmin llig tants llibres, que acaba convertint-se en un ser humá, amb les seues complexitats morals i psicològiques.

Més tart Norman el bibliotecari el descobreix, i intenta matar-lo amb verí, aleshores Firmin es veu obligat a anar-se’n. Aquest és adoptat per Jerry, un llibreter de poc èxit que viu al mateix edifici d’on es troba la llibreria, el qual l’accepta i no es sorprén de que llija. I finalment acaba aquest relat de molt mala manera.

Aquesta història té lloc a una llibreria d’un xicotet barri de Boston, més o menys  als anys 60.

M’ha agradat molt, encara que el final m’ha paregut un poc decepcionant, jo diría que la finalitat d’aquest llibre és la de posar de manifest les contradiccions de l’home, denunciar l’hipocresia o extraure lliçons sobre el comportament humà. 

                                                                                             Miguel Aparicio Malchirant.

Tòquio blues – Norwegian Wood

Aquest llibre ens parla sobre el preu que hi ha que pagar de vegades en la joventut, de les decissions acertades o equivocades i sobre tot del pes que pot tindre una relació en la nostra vida. Tabé tracta d’un jove al qual se li mor un amic i el deixa destrossat.
 Es estudiant a Tòquio i viu a una residència degut a problemes econòmics de la família.
En aquest llibre es tracta molt el sexe, de fet al poc de començar el llibre ja hi apareix la primera escena de sexe.

M’ha agradat molt per que en realitat tots els joves compresos entre els 16 i 22 anys pensen en el sexe, en l’alcohol, etc... alguns s’ho agarren mes fort que altres, tot hi ha que dir-ho!

Llegint Tòquio blues he aprés a valorar les coses tal com venen, i no deixar les coses que ens importen de costat, per que sinó vol dir que no les apreciem de veritat.
Es un llibre que jo recomane a qualsevol persona a partir dels 16 anys, ja que te escenes un poc pujades de to.

La llibertat en flames - Josep Penadés

Aquest llibre se’m va fer dur de llegir, el principi me’l vaig veure costera amunt. Per poder seguir-li el fil me’l vaig tindre que llegir en molta paciència, fins i tot vaig estar a punt de deixar-me’l de costat, però a la fi li vaig trobar sentit. Realment, vaig decidir llegir-me’l per que l’autor es el nostre professor Josep Penadés.

Em va afectar molt quan me’l vaig llegir, per que em recordava a tots els incendis que havien passat feia poc a la vall d’Albaida , a la nostra terra, i em feia pensar en quan m’indignava tant de veure que tot s’esfumava per culpa del foc. Un foc causat per alguna persona per poder construir alguna cosa la qual s’havia denegat davant d’una proposició amb la resposta de que hi havia una serra, la nostra serra i que això no es tocava per construir ninguna instal•lació.

Es una història divertida per que participen tant les persones com els animals, i les persones no penses que son molt majors, son nens petits que intenten salvar una serra. Es interessant quan li agafes el fil.
Aquest llibre li’l recomane a tota aquella persona que també s’ ha indignat davant aquestes injustícies i davant d’aquests incendis.

La plaça del Diamant -Mercé Rodoreda-

El llibre que vaig a comentar escrit per Mercé Rodoreda s’anomena  La Plaça del Diamant,
es va publicar per primera vegada al 1962, i ha estat traduïda a 20 idiomes diferents.

Aquesta novel·la tracta sobre Natàlia, una jove tímida i ingènua, la qual una nit en el ball de la plaça del Diamant coneix a Quimet, l’home amb el qual es casa i té dos fills,  l’Antoni  i  la Rita. La protagonista Natàlia té moltes dificultats durant la seva vida, ja que eren temps difícils per tirar dos fills endavant i també perqué la dóna en aquells temps es consideraba molt inferior a l´home. Quimet abandona la casa per lluitar a la guerra civil i mor, mentre que Natàlia perd el treball, degut a aquests seriosos problemes Natàlia va a la droguería per comprar salfuman amb la finalitat de suicidar-se. Gràcies a açò, Antoni el droguererer li ofereix un treball i més tard Natàlia es casa amb ell per interés, a partir d'aquest moment comença una nova vida amb més libertats.

Aquesta novel·la té lloc a Barcelona com la majoria de les obres de Mercé Rodoreda, i está compresa entre la República i la Guerra Civil.

Aquesta obra hem recorda al meu besavi, el qual desgraciadament també va faltar a la guerra Civil, i també hem recorda a algunes històries que la meva ávia m’ha contat.

M’ha agradat molt, ja que és una novel·la que inclou fets històrics tant importants com la Guerra Civil Espanyola, i sincerament disfrute llegint aquest tipus de novel·la.

                                                                                                 Miguel Aparicio Malchirant.

La llibertat en Flames

Aquest llibre m’ ha fet reflexionar molt, perquè conta una historia molt tràgica sobre un tema del qual l’hem tocat molt de prop estos últims anys a les nostres terres. Tracta les incendis als boscos per a fer construccions il·legals, i com un polític pot llençar a perdre el seu poble per a fer-se gran ell i guanyar molts diners. La historia és molt interessant, perquè els xiquets que volen salvar el bosc sols tenen 8 o 9 anys, i el que dona una visió diferent a aquest llibre es que els animals també intervenen com si foren persones. És un llibre que el fa pensar molt en la importància de la natura i dels animals en general.

El fet que l’autor, Josep Penadés, és professor de biologia el fa que els detalls de la natura siguen més abundants i estiga molt ben explicat, encara que el principi el llibre em va costar un poc de llegir, però quan agafes el fil de l’ història el llibre es torna molt divertit. 

Aloma

Tracta d'una xica que viu a Barcelona amb el seu germà, i la dona i el fill d'aquest. Ella no creia en l'amor fins que arriba el germà de la seua cunyada i s'enamora d'aquest. Encara que la història pega moltes voltes i no es molt difícil preveure com acabarà.
Transcorre a Barcelona a principis del segle XX( perquè l'escrigué en eixa época i anomena algunes màquines com els cotxes elèctrics de la fira, per tant no pot situar-se abans en el temps).
També ens descriu,no sé si denunciant, la forma en la que vivien les dones de la época, dedicades a la casa i a la família.
Personalment, el llibre no m'ha ensenyat res en especial, és una descripció de el pensament humà, la part més psicològica i ho fa vinculant els sentiments en llocs, objectes o altres coses familiars per a la protagonista, com per exemple Barcelona, els seus llocs o les parts de la casa on vivia.
Un possible final seria avançar un poc més en la història d'Aloma i contar-nos com li va anar a partir d'aquell moment, si va poder tirar endavant, encara que es suposa que bé, per el final que té l'obra.
No m'ha agradat molt pel fet de que pareix que l'autora, al igual que en "mirall trencat", mata personatges (sobretot xiquets) aposta per a que tot quede més "tràgic", com si donar-li eixe to gris a les seues obres les millorara.