Vespres de sang

El llibre "vespres de sang" ens conta, des del punt de vista d'un traginer d'Otos, Vicent, una serie de revoltes que hi hagué al regne de Valencia en l'any 1801, en contra del senyors feudals.
 Tota la història transcorre per les nostres terres i es pot veure la forma de viure de la societat de la época. M'ha sorprés un poc que el principal antagonista,Felip Alfonso, fóra el rebesavi de l'autor, Joan Olivares, ja que, segons el llibre, la història es basa en fets reals.
També m'ha cridat l'atenció la forma d'escriure de l'autor, utilitzant expressions típiques de la nostra zona, encara que algunes no les entenia.
Aquest llibre m'ha ensenyat que, en realitat, estem més prop de tot allò que veiem a les classes d'història del que ens pensem, i que, l'únic que ha canviat en la humanitat al llarg dels segles són les convencions socials, els avanços tècnics i científics i l'estructura d'algunes societats; però que, en el fons, tinguem la mateixa naturalesa o essència que els nostres avantpassats, i,  després de tant de temps, contínuem cometent els seus mateixos errors.
Un possible final hauria sigut que tot s'haguera acabat absolutament bé, com en els contes, però aleshores no s'hauríem cregut allò de "basada en fets reals".

Cròniques de la veritat oculta (Part 2)

Per començar, aquest llibre no es una historia seguida, es a dir, son diferents histories contades amb detall i amb diversitat de temes. Cada historia tracta d’alguna cosa diferent i per tant algunes m’han agradat mes que altres, aixo no vol dir que en general el llibre estiga bé.
 Es un llibre amb un vocabulari molt culte i per tant de vegades es un poc dificil de entendre, encara que amb ajuda del diccionari o d’internet pots solucionar els dubtes que sorgeixen al llarg de la lectura. Puc dir de veritat que aquest llibre ma fet reflexionar moltes vegades entre elles sobre el valor de la vida. Per a parlar un poc sobre el llibre diré que fou publicat l’any 1955 encara que el 1954 guanyà el premi Victor Català. Cròniques de la veritat oculta es recomanable per a qualsevol persona ja que al tindre varietat de relats es podria dir que esta a gust de tots. Un bon llibre sense dubte i l’acomiado recomant-lo a tos ja que te molta varietat d’històries.

Cròniques de la veritat oculta

Per a començar aquesta entrada vull dir que aquest llibre esta causant en mi impressions que no pensava que podria transmetre un llibre. De moment el llibre el trobe interesant, després d’haver llegit tan sols la mitat del llibre, me adonat que Pere Calders utilitza un llenguatge un tant complicat per a entendre. Encara així es un llibre que no esta pas desepcionant-me.
Explicaré una de les histories, la que mes m’ha impactat.
El Desert:
Espol es un home (probablement d’avançada edad) que al matí s’alça amb uns dolors terribles a tot el cos. Amb molta dificultat consegueix arribar al llit, on després de suportar el dolor agafa alguna cosa amb la ma. Per a que aquesta cosa no escape l’Espol tanca el puny i l’envena. Mes tard pasa per certs llocs com per l’empresa on treballa per a comunicar-li al seu cap que no pot seguir treballant.  En un moment visita a una familiar i aquesta li diu que es lleve la vena que ella li faria un guant de llana. Espol accedeix, mentres aquesta fa el guant l’Espol ix a veure un passa carrers d’un circ quan de sobte, una noia el saluda i aquest alça el braç i obri la ma per a respondre el salut.

Mirall trencat (part primera)

He de dir que el que porte llegit fins ara no m'ha decepcionat en absolut, cosa d'esperar tractant-se d'un llibre escrit per la gran Mercè Rodoreda.

Sols havent-me llegit aquesta primera part, ja intuisc que he elegit un llibre amb una història vertaderament apasionant. Al meu parèixer, reuneix moltes característiques que fa que siga un llibre molt complet.

La història parla bàsicament d'una família al llarg de tres generacions, de les quals de moment sols conec dos. La major part de l'acció passa en la torre que li compra Salvador Valldaura a Teresa Goday, que pel que sembla té un paper important. 

El context històric en el que es desenvolupen els fets és durant la guerra civil, la qual cosa es pot intuir en molts detalls que explica l'autora.

Evidentment, també hi ha coses del llibre que no m'han agradat, i una d'elles és que al principi resulta un poc costós, almenys per a mi, agafar el fil de la història, ja que es descriuen diverses fets que ocorren paral·lelament en el temps (la relació de Valldaura amb Bàrbara, la de Teresa amb Nicolau Rovira...). Altre aspecte que m'ha disgustat i que m'ha fet dubtar en algunes ocasions és la gran quantitat de personatges que hi apareixen, que em pareix excessiva tot i haver llegit únicament la primera part.

Excepte açò, opino que cumplís l'objectiu de tot llibre, que és engantxar al lector i despertar-li la curiositat i l'interés per per passar a la següent pàgina. Per tant, espere que seguisca en la mateixa línia i que el final estiga a l'altura de tota l'obra.

Mirall trencat 2 part.

És un llibre on l’autora reflecteix la vida d’una família en tres generacions. Allí l’autora al meu parèixer intenta reflectir com era la vida d’una rica família on també existien morts, infermetats, suïcidis...
 No és una obra que ma agradat molt, sí, de vegades enganxa i es interessant però al ser un llibre prou llarg i damunt amb un vocabulari molt culte costa prou més a llegir a acaba fent-se pesat i avorrit.
Es podria dir que els capítols que més m’han agradat on que també m’han paregut molt tristos han sigut el de la mort de Teresa i el suïcidi de la Maria. On l’autora intenta explicar a la perfecció com es senten es personatges.
 Hi ha un capítol, el de la rata, que no se molt que te ha vorer amb el llibre, jo he entès més o menys que intenta indicar que la torres ha estat abandonada durant tant de temps que fins i tot les rates s’han apoderat d’ ella i a la tornada de la Sofia al voler tirar la torre baix van morint totes fins que al final no queda cap. També s’han descrit molts enganys com el de la Teresa amb el notari, encara que no ho descriu molt be, es sobreentén.
Aconselle llegir-se’l si vos agraden els llibres grossos amb moltes morts i molt tragit.