Aloma

El llibre Aloma (Mercè Rodoreda, 1936) ens conta la vida trista i amarga d’una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la seva dona i el petit Dani que és l’alegria de la casa. La vida d’Aloma no va ser gens fàcil ja que es va criar sense pares i el seu germà Daniel es va acabar suïcidant.  

L’aparició del germà de l’Anna, que estava treballant en Amèrica, i l’eixida de casa d’aquesta i del petit a causa de la malaltia que desprès es faria amb ell, canviaria per complet la vida de la protagonista. El seu germà acaba arruïnant-los per l’amor no correspost que sent cap a Coral, fet que els obligarà a deixar la seva casa. Aloma s’enamora d’en Robert, sempre porten en amagat les seves trobades i Robert passarà a ser l’únic home de la seva vida. Aquest amor és un fracàs i ell després de pensar-ho durant un temps decideix tornar a Amèrica, però el que Robert no sap és que deixa a l'Aloma prenyada. Des d’aquest moment viurà sols per a la seva criatura, a la que intentara mantindre en secret.

És un novel·la increïble, ja que la manera de descriure que té Mercè fa que visques des de dins la història. És bonica al igual que amarga, per aquest fet la fa especial. T'ensenya moltes coses aquest llibre, la recomane a tothom.

Mirall Trencat (1a Part)

 El llibre que vaig decidir llegir-me per al primer trimestre de Valencià va ser: “Mirall Trencat” de Mercé Rodoreda.

Ningú em va recomanar aquest llibre, però el vaig escollir perquè està considerat com una de les obres narratives més importants de la literatura Catalana al S.XX.

 El llibre està ambientat  abans  que començara la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Descriu la Barcelona d’aquella època, en la qual transcorre la major part de la història encara que la ciutat de Paris també queda reflexada  al llibre.
 

Els personatges més importants d’aquesta obra són: el Senyor Valldaura, la seva dona Teresa de Goday, la seva filla Sofia i el que serà futur home Eladi; com els seus fills Ramón i el Senyoret Jaume (així l’anomenava la seva àvia) i la filla de l’Eladi i Pilar, Maria. Per a mi possiblement, fins on he llegit, el personatge que més m’ha agradat ha sigut el Senyoret Jaume. Un xiquet un poc tímid i diferent de la resta dels seus dos germans i que per això té una “mala” relació amb ells la qual acabarà amb unes conseqüències fatídiques.

 El llibre en sí, em pareix un poc dur. Hi ha aspectes que sincerament quan vaig acabar de llegir vaig quedar una mica extranyat i sorpés a la vegada. Una de les coses que més m’ha divertit però que també m’ha costat d’entendre ha sigut la gran quantitat de personatges i la relació de cadascun d’ells. Molts d’ells es casen, altres es separen, alguns estan casats però mantenen relacions amoroses amb altres, personatges que moren, altres que naixen… però per a dificultat la del vocabulari, utilitza un llenguatge molt cult, refinat i què es difícil de entendre algunes vegades.

Subjectivament el llibre em pareix un llibre molt correcte, molt ben escrit i que espere que el final no em decepcione, al principi com he mencionat abans es un poc difícil de entendre-lo, però quan ja has llegit uns certs capítols ja et centres per complet i t’atrapa. Espere que acabe el millor possible, què no es torne a repetir el succés tràgic del capítol dels “Nens” o el de “Bàrbara”. Així que ara a continuar llegint, a continuar imaginant i disfrutant de la lectura.

Rondalles valencianes, Enric Valor

Aquest llibre d’Enric Valor (1911-2000) conta les històries de “L’amor de les tres taronges” i també el relat de “El príncep desmemoriat”, aquestes dues rondalles son arreplegades de Bèlgida, les dues son paregudes, terres llunyanes, un príncep, una princesa i un ser maligne; la rondalla de “El jugador de Petrer” i “Joan- Antoni i els torpalls” són agafades de Castalla, la primera narració conta com un home, Pere Mestre, crida al diable per a que tornara a fer-se ric de nou i la segona història narra com pot ser de vegades la gent per a complicar-se les coses més senzilles; l’última rondalla, anomenada “Llegenda del palleter”, passa a les terres de Castalla i els voltants, aquesta lectura es de la qual he aprés alguna cosa, i és que si tens més del que necessites la vida et pot fer passar alguna jugada.
En general, d’aquestes lectures no he aprés res, crec que són rondalles per a pasar l’estona i no pensé que tinguen (la majoria de voltes) alguna cosa que ensenyar, o almenys jo no me’n he adonat. També són históries irreals, i sempre no les pots relacionar amb coses de la vida.  

L'ambició d'Aleix. Enric Valor.

L'ambició d'Aleix, una de les primeres novel·les d'Enric Valor.
Aquesta ens parla de la vida d'Aleix, un jove que no l'ha tinguda massa fàcil, ja siga per la mort de seu pare cuan ell encara era massa menut o per l'amor que sentia cap a una dóna casada i més major que ell. Es fill d’una mare muntanyenca i un pare natural d’Altea, però malgrat que el seu pare va ser un gran mariner i durant la seva infància li mostrava com era la mar per dins Aleix desde ben menut s'havia decantat per el paisatge muntanyenc i la serra de l'Aitana. La novel·la comença contant-nos la seva vida després de la  malaltia que va sofrir i que durant tot eixe temps l'amor impossible cap a dóna Pauleta havia anat en augment ja que ella havia estat molt pendent i amb ell durant el temps que va estar malalt. Aleix estudiava a València així que ell i dóna Pauleta no es veien aviat, però sempre que ell podia convidava a ella i al seu home Don Macia a Callosa, a casa seva i d'amagats manifestaven l'amor nu que sentien l'un per l'altre. Finalment, cuan Aleix ja tenia finalitzada la carrera de dret, va sentir que ell i la Pauleta tenien dret a ser feliços i aleshores li va demanar a l'Adolf, un mic de casador de la seua infantesa que li prestara els diners necessaris per fugir d'aquell poble, i sense dir res a ningú soles deixant-li una carta a la seva mare, escapen cap a França tots dos, per poder fer alli una vida digna de dos enamorats. Al poc de temps varen recibir un telegrama que els informava de la mort de l'administrador de la familia d'Aleix, l'home de la Pauleta.
Durant tota la novel·la es centra en els paisatges de la Vila Joiosa i a Callosa d’En Sarrià, encara que també ens parla d'Alacant (on el senyoret Aleix va fer el seu batxillerat) i de la ciutat de València
Aquesta novel·la m'hà tingut enganxada desde el primer dia, ja que a l'hora de parlar d' aventures amoroses entre una dona casada i un jove vividor, o al contrari, sempre et preguntes si acabaran junts o moriran tots dos per amor.

                          Ressenya de Aloma.

L’obra que vaig a comentar s’anomena Aloma, escrita per Mercé Rodoreda en el any 1936.

Aquesta obra tracta de una jove anomenada Aloma que viu amb el seu germà Joan, la dona d’aquest, Anna y el seu fill Dani a Barcelona. Aquesta jove ha tingut una vida molt complicada, ja que s’ha criat sense pares i pel suicidi del seu germá gran Daniel. A pesar d’açò, en aquesta història es reflexa la valentía i el afrontament de la vida per part de la jove, i també d’un amor impossible que no pot continuar.

Doncs a mi aquesta obra m’ha ensenyat moltes coses, sobretot que a pesar de tindre varies desgràcies, la vida continua i hi ha que tirar endavant amb totes les forçes possibles.

A mi hem recorda a històries bastant semblants, que han passat a la vida real, de gent ingènua que s’ha il·lusionat per una cosa i ha acabat més malament del que ja estaba.

La novela té lloc a Barcelona l’any 1934, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen llocs com la Rambla, el port, el metro, la diagonal, la Plaça Catalunya  etc. Aquesta història té una duració de uns dos anys, ja que al primer capítol passa un any, i als altres capítols es pot observar el pas del temps mitjançant les estacions.

Final imaginari: Al final aquesta noia després de una vida molt complicada, acaba casant-se amb Robert, el seu estimat, i formen una familia a Barcelona en la qual viuen feliços la resta de les seues vides.

                                                         

                                                Per: Miguel Aparicio Malchirant.

Barrots daurats – Pascual Alapont

 “Barrots daurats” conta una història d'un xic, anomenat Alexandre, que quan una amiga va tindre un accident i va anar a l'hospital va coneixer a una xica, Nuria, que li va ensenyar  un nou lloc on podia refugiar-se de tot mal, una associació que experimentava als egipcis, Papirus.
Al faltar la seva amiga Carolina després d'un accident de moto, ell es sentia molt soles, ja que tenien una relació un poc estreta, i ja que no volia refugiar-se ni en els amics ni en els pares, va acudir a Papirus.
Tot va començar bé, li agradava acudir a les xarrades que feien i es comprava llibres per llegir-los i aprendre mes sobre ells, fins que el van convidar a anar un cap de setmana a la finca, un lloc apartat on vivien els membres de l'associació.
Aquell cap de setmana per a ell va ser inoblidable per aixo va anar repetin-lo, i cada vegada li agradava més i més anar i fer tot el que feien els altres, encara que es sentia un poc apartat per que no era igual que els demes, encara no era membre d'asquella associació.
Un dia va decidir que volia formar part de Papirus, donar xarrades i estar a la botiga d'artessania que tenien, i ser com els demés.
El mestre va acceptar,  van fer un ritual, i el van marcar amb un tatuatge de l'ull de l'Ujdat, un amulet poderós que et protegeix ací i en el més enllà, al canell. Feia totes les eines amb molta gana fins que la seva amiga Nuria, la qual el va portar allí, li va contar que tenia dubtes sobre aquell lloc, que ja no era igual i que ara hi havia gent que manava mes que altra, en quan abans eren tots els membres per igual i que voloia anar-se'n d'aquell lloc, que ja no li agradava estar allí.
Nuria va desapareixer per complet , i per molt que Alex preguntava sobre on estava i com estava sempre rebia la mateixa contestació “està de penitencia” i a ell això li semblava molt extrany.
Alex va tindre que investigar sobre el parader de la seva amiga, la va buscar fins i tot on tenia prohibit, i va trobar documents que afirmaven que allò era un benefici per als poderosos. Va tropbar a la seva amiga dins d'una habitació fosca de com a molt 2 m quadrats, plena de moratons. La va intentar traure i no podia, les cames de la xica estaven tan agarrotades que no podia utilitzar-les.
Quan van eixir d'aquell lloc els altres membres es van quedar asombrats, no entenien res del que passava, no sabien que allò era una secta en la qual ellx treballaven dia i nit per a que el “mestre” traguera un benefici molt gran, estava aprofita'n-se d'ells.

Aquest llibre al principi em va pareixer prou aborrit, però comforme avança i te'n adones del que realment passa, es torna intrigant. Es interessant, ja que t'ensenya com es una secta i el que et pot passar quan et claves en algun lloc extrany.

EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGOL

" El vigilant en el camp de sègol" narra la història d'un xic anomenat Holden Caulfield, que va ser expulsat del seu institut a causa de les notes i decidix tornar a Nova York on viu la seva familia per tal de vore a la seua germana Phoebe, ja que es l'única persona que estima de veritat.

Holden és un adolescent que no es relaciona amb la gent degut al pensament que té sobre la societat, considera que tota la gent que coneix son uns hipòcrites. Açò es degut a la dificultat que té per a adaptar-se en els diferents llocs on es troba.

El jove intenta trobar-se a ell mateix i, per fi, deixar de pensar en aquelles coses males per a ell que l'acompanyen i trobar la persona o situació que el pose content durant un temps.

Aquest llibre tracta temes relacionats amb els pensaments característics dels adolescents com la desesperació dels joves inadaptats, el rebuig que hi fan a la societat en eixos moments. En menor quantitat tracta temes com la sexualitat o l'ús inadequat de paraules malsonants (fill de puta, malparit...).

Personalment crec que relata pensaments o situacions que hem passat tots quan hem sigut adolescents  aquells moments on les coses del voltant no t'agraden i on veus un món en el qual no eres feliç.

Aquest relat pot ser comparat amb altres novel.les com “Botxan” o “Les aventures de Huckleberry Finn”, ja que en aquestos llibres s'hi conten situacions de xiquets que abandonen diversos llocs on no es trobaven a gust per tal de trobar la felicitat propia.

La plaça del Diamant

Aquest llibre és una de les Obres Mestres d’una de les grans escriptores valencianes, amb la qual podríem extendre’s en adjectivacions i lloances. Com ella mateixa conta al pròleg, que aquesta obra, originaria en valencià, s’haja traduït en tant nombroses llengües, no és casualitat. Que s’haja publicat quasi a mig món, tampoc.

El relat en sí, parla de Natàlia (Colometa), una noia tímida, humil i sensible (encara que en realitat és una dóna dura de mentalitat), que du una vida relativament normal fins que coneix, en una festa a la plaça del Diamant, en Quiment. A partir de començar a eixir amb ell, i arribant a casar-se, canvia radicalment de vida. Conta les dificultats que passa aquesta xica convertida en mare, en una època difícil per a tot el que no tinguera capital. Tot el calvari que passa criant als seus fills i amb la mort d’en Quimet a la guerra.

L’època no està clarament especificada, però hi ha dades al text que la fan òbvia. Amb la República i la Guerra Civil, la podem ubicar a la primera meitat del segle XX.

L’espai si que està descrit al llibre, a la capital de Catalunya. Barcelona.

Ens pot recordar qualsevol obra escrita o sèrie de televisió que parle sobre la Guerra Civil Española, com hi ha moltes. Se’ns dubte, va ser una, si no la més, època que va marcar l’història d’Espanya. Desgraciadament. 

L'obra, jo no diria exactament que m’ha ensenyat alguna cosa, que m’ha mostrat algun aspecte d’aquella època que desconeguera. Millor diria que el que ha fet ha sigut recordar eixes reflexions que els meus iaios em feien i em segueixen fent, quan tens algun menjar al plat que no t’agrada i un d’ells et diu: “Si hagueres viscut a la meua època, es menjàvem les pedres”, o quan simplement, per sentir les seus històries que t’embriaguen d’imaginació, indagues en aquells temps de pobresa.


M’ha fet pensar en eixos temps i m’ha permés imaginar-hi. Tenim sort.

Mirall trencat (I)

Aquesta Obra reflexa la vida de una família rica, creada per Teresa Goday,  la qual extrau la seva fortuna de un ric fet a l’antiga. Aquesta Senyora, que en un primer moment era una persona d'estatus social baix, té un embolic amorós, producte del qual n’ix el seu fill.

Per poder casar-se amb Nicolau Rovira, per conveniència, deixa el seu xiquet a les mans de una persona molt pròxima.  Més tard Teresa, ja una persona Noble, és casa amb un altre home (Salvador Valldaura)  després de contemplar la mort del Senyor Rovira, i tenen una filla, Sofia. Però Valldaura viu recordant un amor apassionant que va tindre amb Bàrbara, una violinista que acabà suïcidant-se. Tot açò es una base sòlida que dona pas a un cercle viciós d'embolics de tota classe, que solen recaure a les mans de Teresa.

El llibre m’ha mostrat o m’ha ensenyat una realitat; en  temps difícils els Personatges és mouen per la conveniència però no deixen de costat a la passió i de vegades es deixen dur pel moment. També és una època que conviu amb una mentalitat general tancada, i una societat dividida per les diferents classes socials. Encara que s’estableixen lligams entre una “gent” i una altra. Sense gairebé adonar-se van desencadenant entre tots la tragèdia.

Aquesta novel·la em fa pensar que per obrir unes portes s’han de tancar unes altres  i que cadascú és víctima de una bipolaritat social. Amaguen un món interiorment i ensenyen una xicoteta part fora, I açò acaba donant pas a una vida plena de mentires i secrets, que no han servit ni serviran de res.

Pel que es pot saber de la primera part la història s'inicia a principis de segle XX, el context temporal és veu lleugerament en la manera d’actuar dels personatges.

De moment, la historia m’agrada, em provoca certa intriga el veure com cada vegada l’embolic és més gran i com els personatges es desenvolupen actuant de diverses maneres al llarg de el relat.

L’ambició d’Aleix

En aquest llibre, Enric Valor intenta descriure la bellesa de la terra del Sud: la Nucia, Polop, Guadalest, Benidorm, Altea. També parla de València, quan el protagonista, Aleix, està estudiant dret allí. Però la història transcurreix principalmet a la Vila Joiosa i a Callosa d’En Sarrià, a principis del sgle XX. El llibre es divideix en dos parts: abans de la malaltia forta del protagonista i després.   És un llibre d’amor. L’amor entre dona Pauleta, una dona casada, i Aleix. Aquesta és uns anys més major que Aleix, però és una dona molt atractiva i va cuidar d’ell durant la seua malaltia, i així, poc a poc van anar enamorant-se. Ella es va casar en el seu marit per obligació, perquè a la seua família no estàven passant-ho bé, i algú els tenia que treure de l’apur. Aquests dos es volien en silenci, fins que va arribar un punt que la mirada ho deia tot.
Aquest llibre m’ha ensenyat, per una part, que a vegades tens que sacrificar la teua vida per poder ajudar la teua familia econòmicament, fent coses que no vols. Per l’altra part m’he donat compte que l’amor està per damunt de tot, i que pots deixar la teua vida per a ser feliç amb la persona adequada.
De seguida que vaig començar a llegir-lo el vaig relacionar amb el llibre de "Pepita Jiménez" de Juan Valera, perquè el protagonista va deixar el seminari per estar amb Pepita, fent un canvi radical en la seua vida. En “L’ambició d’Aleix”, també presenten un canvi en les seues vides.
És un llibre bonic, però fins que no està prou avançat, no passa res, sols conta la vida de cada un dels personatges. Però al final està interessant, perquè tens ganes de saber si es queden junts o no.

el vigilant en el camp de sègol

El vigilant en el camp de sègol es un llibre que tracta sobre els fets que li van passar a un xic, Holden, que esta fart de les persones que l'envolten. Ell resideix a Pencey, el seu institut, però el fan fora d'este perquè treu males notes, sols aprova l’anglès. Eixa nit decideix anar-se’n desprès a Nova York, fa les maletes i se'n va. En l'hotel, l'home de l' ascensor li ofereix passar la nit en una prostituta, ell accepta, i quan arriba a l' habitació, Holden li diu que no te ganes de practica sexe, li paga, però ella volia més diners. Li peguen una pallisa per no pagar-li tot el que li tenia que pagar a la prostituta. Més tard queda amb una amic a un bar, però l'amic decideix anar-se'n i Holden s' emborratxa. Desprès va a sa casa a visitar a la seua germana Phoebe. i ell ali va donar diners. Holden va a dormir a casa del seu antic professor d' angles, el senyor Antolini, pero quan esta dormint es desperta i veu que esta acariciant-li el cap, no s'ho pensa i se'n va. Desprès va al col·legi de la seua germana i li deixa una nota dient-li que se'n va lluny de casa, però ella desprès apareix dient-li que se'n vol anar amb ell.

Opinió personal:

El llibre esta prou be, però al principi es un poc avorrit però quan comences a llegir-lo t’enganxes un poc més i al final no es tan pesat. El que no estic d'acort es el que pot fer un adolescent de 16 anys ell sols. És un llibre que pot ajudar a molts adolescents perquè crec que pot ser un bon llibre de auto ajuda.

Aloma-Mercè Rodoreda

"Aloma" (1936) ens conta la història d’una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona de Joan, Anna, i el fill d’aquests, Dani. Aloma viu turmentada per haver crescut sense pares i pel suïcidi del seu germà Daniel, el qual estimava molt.
Són temps difícils per a aquesta família mig trencada, quan els arriba un telegrama del germà d’Anna,  Robert, el qual els farà una visita durant un temps. El que Aloma no sap, és que poc a poc anirà enamorant-se d’ell.
Poc després d’arribar Robert, Dani es posarà malalt, i, aconsellats pel metge, Anna i ell se n’aniran a casa d’uns amics una temporada. Mentre no hi estan, Aloma va acostant-se a Robert, amb el qui té la primera experiència sexual.
Els temps tant difícils fan que Joan perdi la casa que Aloma tant s’estima, i s’hagin de mudar. Aloma, que pensa que Robert no l’estima, haurà de prendre una decisió que afectarà al seu futur, ja en el món dels adults.

Aquesta novel•la m’ha agradat molt, encara que és un poc amarga, perquè està molt ben escrita, i et té preocupat pel que els va passant als personatges de la trama. La recomane a tot el món.

Mirall Trencat (1a Part)

   En la primera part de “mirall trencat”, es veu que tracta de la vida de Teresa Godoy i de les     següents generacions de la seua família, que pertany a la classe alta o rica de la societat. Crec que el tema principal de l’obra són la vida, l’amor i com les convencions socials de la classe alta poden causar dolor en les persones, sobretot en els matrimonis de conveniència o quan es fan vells i s’arrepenteixen d’algunes coses del passat.  

Es podria relacionar amb algunes obres de García Lorca, com “Bodas de Sangre” o amb “La Casa de Bernarda Alba” per què els personatges es veuen obligats a complir una sèrie de convencions o tradicions que sol acabar amb la seua felicitat. 

Quasi tota la història transcorre a Barcelona, encara que també fa referència a fets que ocorregueren a Paris o a Viena quan ens conta la història del senyor Valldaura, amb qui es casa Teresa Godoy. La història es situaria en principis del segle XX fins a la meitat d’aquest, perquè en un moment de la novel·la els protagonistes canvien el cotxe de cavalls per un automòbil.  

Un possible final seria veure com els que en aquest punt de la novel·la són xiquets creixen i trenquen amb les convencions socials casant-se per amor o dedicant-se al que en realitat els agrada.

 De moment no la trobe massa interessant, però és només una opinió, és possible que a algú li agrade. 

Mirall trencat 1r part

UN PASSEIG PER LA BARCELONA DE MERCÈ RODOREDA

 Darrere la magnífica descripció de l'autora de la Barcelona d'abans de la guerra de 1936-1939; i sobretot interesant-me per La Torre de Sant  Gervasi em va entrar intriga d'allò en què s'hauria inspirat l'autora per a donar tan de realisme a allò que describia, un realisme un poc misteriós, era com si hi existira de veritat.

Buscant, per desgràcia no he pogut trobar coincidències amb el món real respecte del marquès de Castelljussà; però sí de la famosíssima Torre de Sant Gervasi ("a la part alta de Sant Gervasi, en un carrer a mig fer, al costat d'un camp, voltada d'un gran jardí que, a la banda de darrera, més enllà d'una esplanada, es covertia en bosc"). Tot destruït, no hi queda res, res del que era la casa de la infància de Mercè Rodoreda.

Ara, aquella torre plena de vida, història i bellesa cau davant un aparcament que dona al carrer Balmes.

Pot ser, l'única cosa que quede siguen aquells dos arbres del fons de la fotografia, pot ser siguen les glicines que tan li agradaven al Senyoret Jaume, com li deia la seua avia.

Rodoreda ha inspirat plenament les seues novel.les en Barcelona; per sort la Plaça del Diamant  conserva plenament la fesomia amb què és retratada a la novel·la. I ni molt menys són els únics llocs que es poden visitar pels voltants; als baixos de la casa Amatller, baixant pel passeig de Gràcia,edifici modernista; hi ha la joieria Bagués, que sembla el referent històric de la joieria on, a la novel·la Mirall trencat, el senyor Rovira adquireix

 “el ram de flors” per a Teresa, la protagonista.

M'he quedat un poc defraudat al saber que aquella torre que tan havia imaginat fos un aparcament; però m'alegra saber que la meua intuïció de que realment existia fora certa. M'imagine que l'escriptora ha basat la novel.la en aquesta torre, casa seua, per un cert recentiment de no haver pogut mantenir-la.

La plaça del diamant. Mercè Rodoreda.

La plaça del diamant es un relat en primera persona, on Natàlia la protagonista conta la seva vida situada a Barcelona des de l’adolescència, quan ix al ball de La plaça del diamant, on coneix a Quimet, fins quan ja es major.

Colometa, així es com l’anomena Quimet, va relatant les dificultats que va tinguent en la vida, ja que,  l’obra està situada cronològicament en un període complicat. Hi ha que suposar que la seva vida està empresa entre; la república, passant la Guerra Civil i la postguerra.
Però no sols dificultats causades per les conseqüències d’aquestos temps, sinó perquè la vida que  tenim ara les dones, no és la mateixa que la de les dones d’aquell temps, on encara estaven sotmeses a un home, pràcticament, sense opció a elecció del que tu vols fer o no i  amb molts pocs drets.

Aquest llibre hem pareix molt apropiat per gent de la nostra edat cap amunt ja que, per dir-ho d’alguna manera ens mostra un poc d’història des de dins es a dir; et mostra exemple de com van viure algunes famílies durant la Guerra civil.

També es interessant, posar-se en la pell de Natàlia, perquè et quedes fascinat amb la vida que portava una dona en aquells temps, des del meu punt de vista, tot el que Quimet vol fer en la seua vida li repercuteix a Natàlia d’una forma no massa bona, o sempre es ella la que acaba fent les faenes. Per exemple;  Quimet vol  tindre un colomar al terrat, una vegada  construït entre tots, pregunta a la Natàlia si hi ha pintura blava, ella li respon que si, llavor ell li diu que ja el pot pintar. Natàlia va pintar el colomar i li va sobrar pintura blava, llavors ell li va fer pintar la barana.

M’ha agradat aquest llibre, es una història molt bonica. Hem recorda a les pel•lícules que fan de la Guerra però, al estar escrita, cadascú es pot imaginar els llocs, les persones, les expressions, els tons de veu... com vulguis.

Toquio Blues - Haruki Murakami

TÒQUIO BLUES - HARUKI MURAKAMI

Tòquio Blues tracta al voltant de la història que el narrador i protagonista principal, Toru Watanabe, ens conta sobre la seua vida durant els anys 1969 i 1970.

Toru, després de la mort del seu millor i únic amic, en Kizuki, comença la seua vida universitària on a més comencen les seues relacions amoroses, primer coneixerà a Naoko de qui s'enamorarà però l'amor entre ells es quasi impossible, més avant aquest es llança per mantindre un seguit de relacions sexuals esporàdiques i coneix a la Midori, una xica diferent que farà la seua història canviarà completament.

El llibre conta els fets en primera persona d'una història d'amor angoixosa, plena de dificultats en una etapa de trànsit entres les relacions d'amor adolescents a l'edat adulta, narrada d'una forma amb un to proper al lector que ajuda a entrar en la situació completament. Amb aquest to tràgic però a la volta ple de sensualitat mesclada amb pinzellades d'humor, Tòquio Blues aconsegueix la relació perfecta entre el narrador i el lector, el qual pot endinsar-se més enllà de la pròpia lectura, quasi per viure paral·lelament la història en primera persona.

Per a mi aquest llibre a causat en mi les sensacions abans nombrades, de proximitat al lector, ja que no es gaire complicat imaginar-se la situació que el text ens proposa. Hem sembla que el que més m'ha impressionat del llibre es l'estructura d'aquest i la facilitat per entendre la historia que hi trobes, sense deixar de ser extens ni llevant les abundants descripcions de cada situació. Un llibre el qual m'agradaria recomanar a qualsevol lector.

David Soler Egea

Tòquio Blues de Haruki Murakami

Aquest llibre ens conta l’educació sentimental d’un estudiant, Toru Watanabe.
La història ens explica d’alguna manera la vida dels adolecents.
Tot transcorre en el segle XX, on durant l’any 1969 i 1970 ocurreixen una serie de sucessos melancòlics i sensuals.

La història no es desenvolupa concretamente a Tòquio, sinó que duran el relat viatja pels pobles que l’envolten.
El protagonista, Toru, ens descriu el que li va passar l’any 1969.

És una novel•la on et pots sentir identificat en qualsevol personatge, ja que cada ú d’ells es totalmente diferent i miren la vida d’una manera personalitzada. Poder llegir una novel•la, la qual la puguis relacionar amb la teua vida personal i sentimental, t’ajuda molt i d’aquesta pots traure molt bones conclusions.

Per acabar, aquesta novel•la m’agradat molt ja que mentre anava llegint-la, anava relacionant els sucesos amb el que algún dia hem va passar o hem pot passar, i realment m’ajudat a respondrem preguntes que mai hauria trobat resposta.

Pell de pruna de Joan Olivares

Pell de pruna tracta sobre Silveri, un xic jove que acaba de fer oposicions, i li han donat faena en un institut. Silveri és xic treballador, però te un èxit extraordinari amb les dones que el posa en situacions compromeses. Des de el primer dia que entra en l’institut, té relacions amb professores i alumnes, unes situacions divertides però que acabaran passant-li males passades.

L’historia del Silveri transcorre en la ciutat de València i voltants, ja que nombra alguns carrers de la capital del Túria. Es podria dir que es una historia de hui en dia, ja que descriu una societat moderna, típica del s.XXI.

Es podria relacionar amb el llibre "50 sombras de Grey" ja que també es una novel·la eròtica i també en les pel·lícules de Tinto Brass, que a demés estan anomenades en el llibre.

Aquesta novel·la esta plena de vulgarismes i llenguatge sobre sexe, per això podria llegir-la qualsevol adolescent. Tal vegada hi hauria gent que la trobaria verda i no li agradaria gens si no estigués acostumat a aquest llenguatge tant directe. 

A mi m’ha agradat, ha sigut interessant, però m’ha fet pensar que hi ha gent que necessita el sexe per a viure, per això he arribat a pensar que el personatge principal pot ser que acabés un poc tocat del cap.

La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Aquest llibre ens conta diversos fets que li ocorren a la protagonista al llarg de la seva vida.           La història que ens relata la protagonista, no ens diu amb molta exactitud en quin moment del segle XX ocorre . Però de vegades ens mostra algunes pinzellades de l’espai cronològic en el que es troba. A partir d’aquestes ens podem imaginar que el relat comença; més o menys uns anys abans de la república, continua durant la república,després durant la guerra civil i finalment la postguerra fins arribar a 1960.                                              

La història es fixa a la ciutat de Barcelona.                                         En canvi la protagonista, no ens relata metòdicament Barcelona. Sinó que és més bé el contrari ,reflexiona sobre el que li ocorre al llarg de  la seva vida.                                                                                                                                                                                           Aquesta novel•la està plena de simbolisme, el qual li dona un punt d’èmfasis als fets que li ocorren.                                                                            

També ets una novel•la molt apropià per a la nostra edat ja que, al llegir-la ens posem en la pell de la protagonista i vegem des d’un primer lloc totes les inquietuds que hi té,algunes alegries, la república,moments de                                     penúria durant la guerra, la postguerra...

Finalment aquesta novel•la m'ha agradat ja que m’ha fet reflexionar sobre la vida, la manera de veureu tot,perquè la protagonista actua de maneres tant contrastants, com la guerra pot arribar a fer tant de mal i moltes més reflexions què gràcies a aquest llibre m’he pogut preguntar.