diumenge, 18 de novembre de 2012

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts de Toni Cucarella


Aquest llibre ens descriu en primera persona la vida d’ un xicotet barri de les afores de Xàtiva, on pareix que el temps no avança(d’ací la metàfora del títol del llibre).
Aquest llibre ens narra en xicotetes històries ,les vides dels qui han format part del barri al llarg del temps i de la confiança que es tenien els uns als altres. Ja que aquest barri era com un xicotet poble on tots es coneixien de tota la vida.                                                                                                                                
Es sorprenent el llenguatge que utilitza. Ja que al llegir-lo s’estableix una proximitat entre el lector i la història, produïda per una sèrie de peculiaritats de la comarca de la Costera posades en boca de la gent.                                                                                                                            
Aquesta novel•la té lloc als anys seixanta més o menys. Podríem fixar-la a aquesta dècada perquè durant el relat ens fa referència a aspectes que avui en dia han variat molt i també té molt present les seqüeles que ha deixat la guerra.

Finalment aquest llibre m’ha agradat molt, ja que m’ha recordat els meus temps d’infantessa .Aquelles vesprades jugant al carrer tots els xiquets del barri amb plena felicitat i alegria...
Aquesta novel•la m’ha fet reflexionar sobre com la guerra va produir tant de mal al poble..., les tradicions i peculiaritats d’aquell barri perdut de les afores de Xàtiva.

2 comentaris:

  1. María.
    Enhorabona per la entrada que has realitzat ja que ens expliques perfectamen com és el teu punt de vista sobre aquest llibre i ens expliques una mica quina história és la principal del llibre i on té lloc .
    Aques era un llibre que vull llegir i crec que la informació que ens has aportat em servira per a decidir si llegir-lo o no.
    Trobe que ha sigut una molt bona entrada que ens ho explica tot molt bé .

    ResponElimina
  2. No havia sentit mai nomenar aquest llibre, i aquesta entrada m'ha causat curiositat i interés per saber més sobre ell.
    Gràcies al títol no podem saber de que pot tractar-hi i això encara desperta més interès.

    ResponElimina