Mirall trencat

Mirall trencat es una novel·la de Mercè Rodoreda en la qual aquesta es centra en el pas del temps i en la mort. El que més m’ha sorprès d’aquesta obra es l’actitud dels personatges, els quals fan tot el necessari per ascendir de nivell social i a més es dediquen a viure del passat, dels records.   En aquesta novel·la sembla que cap personatge es feliç amb el muntatge de la seua vida, tots  miren pels seus propis interessos sense pensar si les seues decisions poden afectar o no a altres persones. El temps  predominan és el psicològic i el record. Els personatges recorden més que no viuen. Mirall trencat mostrarà, a través de molts personatges, molts moments, molts records, que el passat està contingut en el present. L’única constància, la prova d’això, és la memòria.

El que mes va captar la meua atenció va ser el fet que la Teresa donara el seu fill per poder casar-se amb Nicolau Rovira, açò va mostrar la seua clara intenció d’ascendir de nivell social per damunt de tot, oblidant les coses realment importants de la vida i sols centrant-se en ella mateixa i en el seu propi bé.També em va alarmar la falta de respecte de alguns personatges cap a altres. En concret de l’Eladi cap a la Sofia, la qual es mes enginyosa del que pareix i l’Eladi acaba vivint la seua pròpia mentida.

M’ha resultat curiosa la forma d’escriure de Mercè, ja que descriu els paisatges i les situacions de forma elaborada, però a l’hora d’explicar un fet en concret o fa de sobte, sense aprofundir. És una obra molt complexa on el lector es permet endinsar dins la psicologia de cada un dels personatges i observa a través dels símbols els xicotets detalls que fan d’aquesta una novel·la molt especial.