En la segona part de mirall trencat moren uns
quants personatges, per accidents, per enfermetat o per vells, però moren sense
estar satisfets amb la seua vida, la qual cosa és un poc depriment. Es centra personatge per personatge i en els
seus records o impressions respecte a la
família de Teresa Godoy.
La història continua desenvolupant-se en
Barcelona, sobretot transcorre en la
casa que va comprar el senyor Valldaura.
En quan al temps, en esta part
dóna més pistes, és els anys trenta del segle passat ( fa referència a la
guerra).
Personalment, pense que la segona part està
més interessant, encara que en un sentit més trist, fins al punt de ser un poc
depriment. No m’agrada molt la forma d’escriure d’aquesta escriptora, i menys quan en dues parts del llibre fa com
si la llengua no tingués punts ni comes, i fa un text més líric que narratiu.
Ara bé, si ho feia per a transmetre una desestabilitat mental o emocional del
personatge, cal dir que ho aconsegueix.
Al final del llibre ens conta la història des
del punt de vista d’una rata que acaba morint, segurament és una metàfora, però
no he sabut veure en quin sentit.
Trobe molt interesant el teu comentari; el que he notat jo és que la escriptora, de vegades, passa de escriure periodes de temps curts i detallats a de sopte fer grans salts en el temps i aixó fa que tingues que pensar-te moltes vegades a quin personatge està referit-se en eixe moment. Crec que la metàfora de la rata seria la misèria que s'apodera d'aquella casa i d'aquella familia.
ResponEliminaJo també he llegit aquest llibre i al igual que tu, una cosa què m'ha sorprés ha sigut el final del llibre, de títol "La Rata", on jo crec i com també he justificat al meu "post" què es la fi d'eixa familia, un trencament complet, i l'adeu per sempre de molts personatges perquè mai es tornaran a vore i altres perquè moren.Ho tenien tot, excepte lo més important: la felicitat.
ResponElimina