La plaça del Diamant

El llibre que m’he llegit ha Sigut la Plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda. Conta la història de Natàlia i de Quimet. Aquests dos es coneixen una nit de festa a Barcelona. Ella estava promesa amb Pere, però en Quimet volia que fòra ella la seua dona, i aleshores així va ser. Es van casar, i es va quedar embaraçada. Quimet era un egoista, que només pensava amb ell mateix, i encara que ella estava sofrint durant el part, ell tenia més dolor del tipus que fóra. A ella li deia Colometa, perquè tenien coloms a la terrassa de dalt. Van tenir un xiquet, l’Antoni, i més tart, una xiqueta, la Rita. Va estar la guerra durant la història, i Quimet va tindre que defendre els seu poble. Durant aquell dur temps, Quimet va morir, i els coloms van anar morint i desapareguent. Colometa i els xiquets van sofrir molt. Fins i tot li va vindre al cap matar als nens i a ella mateixa amb salfumant. Quan un dia va anar a comprar el salfumant, va tindre la sort que l’amo de la tenda li oferí feina.

Aquest llibre esta molt bé, perquè conta la realitat d’aquells temps, del que es pateix durant la guerra i les coses que pot fer una mare per no vore sofrir als xiquets.

No trobe una relació amb alguna història que conega, però si que veig a les notícies que molta gent, a dies d’ara, està suicidant-se per no poder pagar-se ni una casa, ni res que portar-se a la boca. M’han contat que el suïcidi amb salfumant es lo pijor que el pugues trobar, perquè no el mors al moment, sino que estas sofrint i notes que et cremes per dins.

Desde l’any passat he vullgut llegir-me algun llibre de Mercé Rodoreda, perquè la vaig estudiar. Jo m’imaginava aquest llibre més dramàtic i més trist, però no ha  sigut per a tant com m’havien explicat. El recomane a gent que li agrade la literatura antiga. Als joves no la recomanaria, perquè es repetix molt, i no té ni acció ni moviment.