Aloma, escrit per Mercè Rodoreda l’any 1936 conta la vida d’una adolescent que viu amb el seu germà, Joan, la seua dona, Anna, i el xicotet i encantador, Dani, fill d’aquests dos; a més, ella viu turmentada i sense il•lusió perquè el suïcidi del seu germà la va marcar molt.
La novel•la comença a la primavera i amb la noticia de que Robert, el germà d’Anna vindria d’Amèrica per a pasar un temps amb la família, açò suposa per a la protagonista l’inici d’un període ple d’esperança en el qual es projecten tots els somnis adolescents d’Aloma; es sent tant traïda per ell que cuida qualsevol detall i mesura qualsevol paraula que diu per a que no estiga fora de context; el clímax arriba amb la nit de Sant Joan. En aquest punt, comencem a trobar una degradació progressiva i negativa dels fets com la mort del xicotet Dani, aquell que ella volia tant i també la pèrdua de Robert, el seu amor, que retorna a Amèrica, però el que ell no sabrà és que tindrà uns fets amb conseqüències que l’uniran per sempre a Barcelona (lloc on es desenvolupa la història).
Finalment, trobem a Aloma sola entre mig del fred de l’ hivern i convertida en una adulta.
Aquesta història m’ha agradat molt, en primer lloc perquè el llenguatge utilitzat està molt treballat i ha sigut combinat de tal forma que t’arriba de manera senzilla però intensa. En segon lloc voldria destacar les característiques del personatge d’en Joan, un pare de família el qual sols es preocupa per la feina i en tornar-se boig d’amor per una altra jove, és, per dir-ho d’alguna forma, un personatge que actua a part del trama central del llibre i aquest detall és interessant perquè més tard la seua trama s’unirà a la central, un fet que ningú s’espera i la visió sobre ell canvia per complet. En últim lloc, pense que el tema del llibre és molt real i al mateix temps cru com la vida mateixa; el trobe un llibre molt apropiat per a adolescents com nosaltres, a més el recomanaria, perquè el que vol reflectir la autora sobretot és el canvi d’adolescent a adult, plasmar entre aquestes pàgines la duresa de la vida i la rapidesa amb la que la protagonista va haver de maurar. 
Aquesta entrada m'ha agradat moltíssim, ja que aquest llibre me l'ha recomanat molta gent i ja tenia pensat llegir-me'l, però desprès de llegir aquesta entrada, estic mès que assegurada de que és el pròxim a llegir-me.Pense que deu de ser un dels millors llibres de Mercé Rodoreda ja que explica els sentiments de la protagonista i les seves experiencies i sofriments al llarg de tota la seva vida. Enhorabona Cris, molt bona entrada.
ResponEliminaNomés amb aquesta entrada m'han entrat moltes ganes de llegir aquest llibre. De segur que serà un dels pròxims que m'he de llegir perquè m'agradaria poder endinssar-me en la realitat de l'època i els sofriments que va haver de passar la protagonista amb la pèrdua de les persones que més estimava. A més, m'agrada molt Mercé Rodoreda i la seva forma d'escriure. Et felicite per l'entrada!
ResponElimina