Aloma - Mercè Rodoreda

"Obra amarga"...

Com de bé cataloga la pròpia Mercé Rodoreda la seua obra. Perque és, sens dubte, l'essència que et deixa el final d'una història que prometia felicitat i amor, però que acaba deixant eixe sabor amarg de un desenllaç que no esperaves, però que sempre havia estat a l'aguaït entre els possibles pensaments que es poden associar a un possible final de relat (tal volta degut a haver llegit altres llibres de Mercé, en els que acaba donant-nos eixa sorpresa tràgica, tant característica de les obres de gènere dramàtic).

Aloma conta la història d'una xica jove de Barcelona amb una infància que no arriba a ser desgraciada, però si podríem dir, que fortament marcada, per un fet tan funest com el suicidi d'un germà. S'interpreta que aquest fet canvia de manera molt notòria la seua personalitat. També la mort del fill del seu germà, Dani, al qual tenia com al seu propi fill, la deixa molt tocada. Però el cop de gràcia li'l assesta Robert, que se'n torna a Amèrica, deixant-la totalment afligida i sense saber que anava a ser pare.

Una història trista, sens dubte, que deixa de manifest una vegada més, el poder que els llibres tenen per a influïr sobre els nostres pensaments, inclús sobre l'estat d'ànim.

Qui no ha disfrutat mai un llibre, i, si ha acabat bé, ha esbossat un somrís llegint les últimes línies, llegint ixe desenllaç que tant desitjavem als protagonistes, perque, d'alguna manera, els haviem agafat un afecte especial? O, si pel contrari i com és aquest cas, qui no ha deixat lliscar una llàgrima amb un llibre, el desenllaç del qual es pogués esperar o no, amb eixe final agònic que no desitjavem degut a eixa peculiar empatía que haviem anat agafant als personatjes al llarg de la història?

És, com he dit avans, el poder dels llibres, la capacitat que tenen de cambiar el nostre estat d'ànim al moment de llegir-los. Sempre i quan s'hàgem identificat mínimament amb els fets d'aquests i hàgem deixat volar la imaginació.