Mirall Trencat (2a Part)

Com bé diu el començament de l’última part: “But time past is a time forgotten”.

La segona i la tercera part de “Mirall Trencat”, les podriem calificar com a tràgiques.

En general, baix el meu punt de vista, el llibre no m’ha agradat molt, no he estat agust moltes vegades llegint-lo, em resultava pesat i avorrit. Però si que m’he fixat molt en com l’autora, la Mercé Rodoreda, expressa els sentiments dels personatges, sobretot per a mi el de la Maria i la Teresa de Goday. Utilitza un vocabulari ric, que en algunes ocasions he necessitat l’ajuda del diccionari per poder entendre algunes paraules que no sabia abans.

Aquestes parts reflecteixen tota la vida dels Valldaura, on es descobreixen grans desamors, mentides als matrimonis i amor entre “germans”. Per exemple, el senyor Valldaura volia a la Teresa, però desde sempre el seu amor verdader havia sigut Bàrbara, la violinista (es suïcida al començament del llibre); o el notari Riera que jo sospite que va tindre en el passat algun tipus de relació amorosa amb la Teresa; o en Maria i en Ramon, els germanastres que jo crec que estaven “enamorats” un de l’altre i arriben a tindre algun tipus de relació i açò fà que el seu pare l’Eladi es torne quasi boig ja que ell mai els hi havia dit que eren germans, sinó que eren cosins llunyans.

Moren alguns personatges molt importants durant aquestes parts. Les seves morts molt diferents. A poc a poc, es pot anar deduint el final del llibre, i jo ho vaig encertar. Els viatges sense tornada, els desamors, la tristesa, les separacions familiars…tot això acabarà amb la decadència d’aquesta familia.

Possiblement una de les coses que més m’han fet pensar ha sigut el nom de l’últim capítol (La Rata) on crec i entenc, que la rata, un animal lleig per a tots, representa el final, la desaparició, ruïna i decadència d’una familia que ho havia tingut tot i es queda en res a la fi.

 Aquest llibre, objectivament és una obra mestra de la literatura Catalana i encara que no m’hagi agradat molt, estic content d’haver llegit aquest llibre ja què com té la importància que té i ha donat tant a la literatura nostra, és necessari llegir-lo sí o sí.

Firmin

Firmin es d’història d’una rata que naix en una biblioteca. La seua mare, alcohòlica, es passa la vida buscant menjar i alcohol, sense preocupar-se dels seus fills. Els seus germans, que són 12, el tenen marginat i no el deixen mamar, així que comença a menjar les fulles dels llibres i amb això s’alimenta.

Poc a poc, Firmin deixa de menjar-se els llibres per a llegar-los, i poc a poc comença a mostrar els seus sentiment, que pareixen de persona, però ell continua sent una rata.

Aquesta historia m’ ha fet sentir la solitud en que sen sent un ésser viu, cuan el seus germans el deixen de costat per ser extrany i llegar el llibre, mentre que les persones no li feien cas, i i inclús si la ven volien matar-la, perquè ella no podía  dir  que era una rata, si, però llegia i tenia sentiments, inclús més més que algunes persones. Firmin de vegades dona pena, però altres en canvi  alegría.

El llibre ma paregut molt bo, per la forma d’escriure de l’autor, Sam Savage, i mai avia vist un llibre que parlar tant be d’altres llibres, ni tant sols que en parlara.

Jo recomane aquest llibre tots els companys de la classe perquè és divertit i, de vegades, inesperat, perquè que una rata devore els llibres, els dos sentits) es una cosa inusual, però que també toque el piano…  

El vigilant en el camp de sègol

Aquest llibre es una novel·la narrativa escrita per J.D.Salinger i publicada en l'any 1951. Aquesta obra es una espècie de reflexió que ens explica com ens sentim moltes vegades els adolescents. La història ocòrre durant un parell de dies a la ciutat de Nova York. El protagonista de la història, Holden Caulfield és un noi de 17 anys que sent que ningú el pot comprendre i no es troba agust amb la societat. En la historia hi ha un "flash-back" on Holden ens explica perquè es troba en eixa situació de malestar. Tot comença quan l'expulsen de l'institut on estudia, Pencey, ja que suspén totes les assignatures exepte l'anglés. Allí es baralla amb el seu company de pis, Stradlater, ja que aquest s'aprofita de la xica que li agrada, Sally. Aquest decideix aïllar-se la societat per a viure sol, no té un lloc fixe on quedar-se ja que en tots els llocs hi ha gent que li provoca un cert malestar i marcha d'allí. Les úniques persones a les qual vol, és a la seva germana petita, Phoebe, que és una xiqueta inquieta i inocent i al seu germà Allie, un noi al que sempre va recordar amb molta alegria, que va morir de Leucèmia. Holden arriba a odiar a tothom i prefereix marchar i viure sol.
Aquest llibre m'ha cridat molt l'atenció sobretot perque no és un llibre entretenidor, sino que és un llibre que ens fa pensar i ens mostra la crua realitat, on hi ha moltes vegades que ens sentim sols i no sabem que fer amb la nostra vida, tot ens molesta i ens tanquem en el nostre propi món on sols existim nosaltres mateixos. Vivim en una societat que no ens ajuda quan ens sentim així, i aleshores es quan no sabem cap on tirar.
És un llibre molt bo, i el recomane a tothom!

La llibertat en flames

La llibertat en flames, de Josep Penadés,  es un llibre que ens conta l’historia sobre la lluita de les bèsties del bosc Verd  per a no pedre el seu bosc i la seua llibertat.

L’historia es desenvolupa a la vall Menuda ubicada  a l’est del País Petit, on el Bosc Verd separa dos pobles  Somací  ( amb idees mes futuristes, mes gran i resplendent) i Noseon ( mes petita i obscura )

Tot comença quan les bèsties del Bosc Verd s’adonen que volen llevar-los la seua llibertat i emprar el seu bosc a benefici de l’alcalde de Somací ,Totamí Benclar , que vol utilitzar el terreny per a noves construccions,aleshores les bèsties del bosc busquen ajuda, entre ells Lynx l’Aventurer que demana ajuda a Marieta Floreta una xiqueta de Noseon molt diferent als de la resta.

Marieta Floreta i Lynx l’Aventurer junt a Josep el Mut, Baptistet el Trist, i els princeps del bosc, Porcor i Susa,  s’adintren en Somací per a posar fi amb el pla de Tomatí Benclar, però els plans no el ix com els esperaven, i deuen actuar de forma ràpida per a salvar el seu bosc.

Aquesta faula m’ha agradat perquè conté un significat mol bonic, i avarca sorpreses molt inesperades, si tinguera que dir sols una cosa que no m’ha agradat,personalment seria l’ús excessiu de la descripció.

Pell de pruna

Silveri es un jove que acaba de fer unes oposicions i el destinen a un institut. Allí tindrà aventures amorosas tant amb professores com amb alumnes, ja que té un gran éxit entre les dones. De vegades les històries que li ocorren són divertides, d'altres no tant.
Aquesta història passa a València i els seus voltants.
El llenguatge que ha utilitzat Joan Olivares ha aquest llibre es col·loquial, vulgar i ple de tabús, aixì que es un llibre que s'entén molt bé i que es fácil de llegir.
Aquest llibre es pot relacionar amb les pel·lícules de Tito Brass, ja que també són eròtiques i ademés les anomena al propi llibre més d'una vegada.
El final de tota aquesta història pense que seria el mateix de sempre, vuic dir, que Silveri no podria estar amb aquesta xica, a més siguent una adolescent i tinguen-la a kilómetres.
A mi personalment m'ha gardat aquest llibre, com he dit abans es fácil de llegir i entretinguda.

Aloma - Mercè Rodoreda

"Obra amarga"...

Com de bé cataloga la pròpia Mercé Rodoreda la seua obra. Perque és, sens dubte, l'essència que et deixa el final d'una història que prometia felicitat i amor, però que acaba deixant eixe sabor amarg de un desenllaç que no esperaves, però que sempre havia estat a l'aguaït entre els possibles pensaments que es poden associar a un possible final de relat (tal volta degut a haver llegit altres llibres de Mercé, en els que acaba donant-nos eixa sorpresa tràgica, tant característica de les obres de gènere dramàtic).

Aloma conta la història d'una xica jove de Barcelona amb una infància que no arriba a ser desgraciada, però si podríem dir, que fortament marcada, per un fet tan funest com el suicidi d'un germà. S'interpreta que aquest fet canvia de manera molt notòria la seua personalitat. També la mort del fill del seu germà, Dani, al qual tenia com al seu propi fill, la deixa molt tocada. Però el cop de gràcia li'l assesta Robert, que se'n torna a Amèrica, deixant-la totalment afligida i sense saber que anava a ser pare.

Una història trista, sens dubte, que deixa de manifest una vegada més, el poder que els llibres tenen per a influïr sobre els nostres pensaments, inclús sobre l'estat d'ànim.

Qui no ha disfrutat mai un llibre, i, si ha acabat bé, ha esbossat un somrís llegint les últimes línies, llegint ixe desenllaç que tant desitjavem als protagonistes, perque, d'alguna manera, els haviem agafat un afecte especial? O, si pel contrari i com és aquest cas, qui no ha deixat lliscar una llàgrima amb un llibre, el desenllaç del qual es pogués esperar o no, amb eixe final agònic que no desitjavem degut a eixa peculiar empatía que haviem anat agafant als personatjes al llarg de la història?

És, com he dit avans, el poder dels llibres, la capacitat que tenen de cambiar el nostre estat d'ànim al moment de llegir-los. Sempre i quan s'hàgem identificat mínimament amb els fets d'aquests i hàgem deixat volar la imaginació.

PELL DE PRUNA

Pell de pruna, escrit l’any 2008 pel professor de matemàtiques d’alguns de nosaltres, Joan Olivares, amb el qual va guanyar el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, ens endinsa en un món de sensualitat i erotisme a través de les aventures amoroses amb diferents dones d’un xic jove, Silver.

 Aquest llibre m’ha agradat molt, en primer lloc per la manera humorística en que està escrit, cosa que li dona un toc a la novel·la que fa que passe el temps volant mentre la lliges. En segon lloc, m’agradaria destacar la forma tan detallada que utilitza l’autor per a contar algunes de les escenes sexuals que li ocorre al protagoniste, açò provoca al lector un apropament directe a l’historia i que la visca com si fora ell el propi personatge principal. A més, es molt fàcil d’entendre, ja que el llenguatge utilitzat és directe i una mica vulgar.

Per altra banda, a més de la sexualitat, també tracta altres temes d’una manera irònica, com per exemple la llengua valenciana front a la castellana.

Finalment, Silveri m’ha fet reflexionar, ja que aquest tenia el sexe com a forma de vida, cosa que pot comportar a l’obsessió i amb açò, diversos problemes. 

La llibertat en flames

Aquest llibre tracta sobre una vall anomenada 'La Vall Menuda' que consta de dos pobles ( 'Somací' i  'Noseon') separats per un bosc ( 'El boscVerd' ). Els dos pobles són totalment diferents; 'Noseon' és de pocs habitants i no esta molt desenvolupat tecnológicament, i 'Somací' és prácticament una ciutat ja que ha anat modernitzant-se al llarg del temps gràcies al seu alcalde i habitants. 

El poble de 'Somací' no té prou amb el seu territori i vol invadir el 'Bosc Verd' , els habitants del qual intentaran fer el possible per mantindre la seva llibertat amb l'ajuda d'una xiqueta molt especial : Marieta Floreta.

El motiu pel qual me l'he llegit ha sigut pel fet de que el seu autor es Josep Penadés, el meu tutor, i em feia il·lusió veure com escriu.

Ma semblat curiós que una novel·la en la que els animals formen part de la historia, atribuint-los qualitats humanes , es a dir , una fáula, siga per a jovens i adults i no per a xiquets. 

Al principi ma resultat molt pesat de llegir, ja que descriu els personatges, llocs, paisatges, etc. molt detalladament, però quan ha començat la història si que m'ha agradat que describira tot el que passava amb tot tipus detall perque així he pogut endinsarme més en la história.

Pense que es un llibre molt interessant de llegir.

 

          

                                                                                                    

Aloma.

Aloma, es un llibre que ens conta la vida d'una jove de divuit anys que per situacions familiars viu amb Joan que és el seu germá, amb Anna que es la dona de Joan i amb Dani que es el fill d'aquets dos.

Al llarg de la historia apareixen personatges distints: veïns, amics, etc . Peró al que més destaca és a Robert; aquest és el germá de Anna i es arribat desde Amèrica per a visitar a la famìlia.
La protagonista s'enamora poc a poc d'ell i a partir del principi d'aquest sentiment, la seva vida canvia. Uns dels motius del canvi de la seva vida són: La mort del menut Dani, que després de estar molt malalt i translladar-se amb Anna un cert temps més prop de la naturalesa per millorar, empijora o simplement no millora gens; La crua veritat que Joan conta a Aloma, tractada sobre la infidelitat de Joan davant de la seva dona, a qui enganya amb Coral; La despedida de Robert, que retorna a Amèrica sense saber que deixa a Barcelona algú més que a Anna, Aloma i a Joan, els que canvien de casa per poder millorar la seva vida.


Aquest llibre m'ha agradat molt, perquè Mercé Rodoreda (autora) , treballa molt bé el llenguatge, de manera que no costa de llegir i l'enténs perfectament. Ens conta de manera molt clara la societat d'algunes persones òrfenes; l'enamorament que comença quan un és adolescent i acaba quan és adult; la maduresa i fortalesa de la protagonista i sobretot la crua realitat en la vida i els sentiments de les persones.

Mirall trencat, segona part.

He de dir que la segona part de mirall trencat no m’ha deixat res per desitjar però d’haver d’elegir, em quedaria sense dubtar-ho amb la primera.

En aquesta part es donen a conèixer tant els sentiments com els secrets mes amagats i les inquietuds de cada personatge. Son uns capítols replets d’enyorança i records. Cada personatge es dedica a recordar el seu passat fins que arriba la seua hora. En quan a la Teresa amb cada mort va decaiguent poc a poc fins que arriba el seu moment, però realment ja feia temps que no estava viva, perquè la felicitat en ella havia mort. La torre és l’únic element de l’obra que permaneix des del principi fins a la fi i, el seu deteriorament va acompanyat del declivi de la família fins que, al final, Sofia decideix tombar la torre per a construir-hi uns pisos.

No obstant això, el que remarcaria, el que mes m’ha cridat l’atenció d’aquesta segona part, ha sigut l’últim capítol, es conta un poc el final de la història però ara la protagonista es una rata i és veu des d’una perspectiva molt diferent, ací es remarca que mentre els humans volem prosperar i enriquir-se fent el que volem amb el medi els animals ho pateixin moltíssim, fins a la mort. Nosaltres intentem ordenar i donar sentit a les nostres vides sense tindre mai en compte com puguem repercutir en la vida d’altres essers, en aquest cas els animals. Som capaços de talar boscos pel propi interès mentre milers d’espècies es veuen greument afectades i açò m’ha fet veure el canvi que necessita el mon actual, es una pena que moltes vegades no es sàpiguen mirar les coses des d’altres perspectives, tot podria ser molt diferent, molt millor.

PANA NEGRA

Pana negra, escrit per Joan Olivares a l’any 2005, és una novel•la orientada en l’època del segle XIX i desenvolupada a la nostra Vall;  on el protagonista, Marià Seguí, també conegut com al Gatet d’Otos, (per la seua agilitat i destresa per moure’s), treballa per al propietari de la Casa Gran, Baltasar.
 Marià, casat amb Sabela, la qual era somni de molts homes, viuen enormement enamorats la seua història d’amor però, de sobte el protagonista es veu obligat a canviar la seua vida, abandonar la família que estava formant i a la seua estimada Sabela degut a una traïció del seu propi capatàs, amb la funció de tenir el camí lliure amb la preciosa Sabela.
El Gatet es veu abocat al món del bandolerisme, acompanyat del seu amic Sitala, i viuen perseguits per la justícia;  miola com un gat després d’efectuar les seues lladreries amb èxit; sempre amb l’enyorament de la vida que havia deixat enrere. Durant aquesta etapa que dura uns quaranta anys, el protagonista és comdemnat a 70 anys allunyat fora de les seues terres a Melilla; on més tard seria indultat i podria tornar a les seues terres, concretament Otos i començar una nova vida.

No és fins al final de la història on es revel•len la gran quantitat de verdaderes intencions dels personatges i que et recondueixen a veure la història des d’un punt de vista de la realitat; on hi ha traïcions, enganys, dobles intencions, sofriment i dolor però al mateix temps es troba solidaritat, caritat,comprensió, generositat i afecte.

En un primer moment trobava el llibre un poc avorrit o millor dit repetitiu, però arriba el moment en el qual s’argumenten les idees plantejades al principi i t’adones que entre elles hi ha un lligam d’interessos, que porten a Marià a la complexitat en la qual es converteix la seua vida.

Per finalitzar, m’agradaria explicar la relació entre el títol del llibre “Pana Negra” i el contingut, ja que des d’un primer moment va ser un aspecte que hem va cridar molt l’atenció. La relació es troba en que l’època en la qual es desenvolupa la història (s.XIX) la vestimenta del típic llaurador era d’una camisa acompanyada d’un jupetí de pana negra.

LA LLIBERTAT EN FLAMES - JOSEP PENADÉS

 L’obra es situa al “País petit”, exactament a “La Vall menuda”, una vall envoltada de tres serralades i un gran desert, on separats pel “bosc Vert” es troben els pobles de Noseon i Somací,  cadascun desenrotllat d’una manera diferent, com si cada poble pertanyés a una etapa de la història, i per suposat els personatges corresponents a cada zona de la vall.
La llibertat en flames, ha sigut un estil diferent de llibre, es a dir, la forma estructural es totalment diferent a la dels llibres que anteriorment m’he llegit.
El principi del llibre està dividit per descripcions, comença per situar-nos en l’espai, i ens explica detalladament la Vall, després el poble de Noseon, a Marieta Floreta i Josep el Mut, habitants d’aquest poble, també Somací, el Bosc Vert, els habitants...I ja poc a poc comença a partir-nos el llibre en “capítols” podriem dir, però sempre amb un títol mes que adecuat.
El llibre, descriu a la perfecció cada detall, cosa que permet explicar com l’autor volia que cada lector agafés una mateixa base de les coses, i a partir d’ací deixar volar la imaginació de cada lector.
Personalment m’ha agradat molt la part en la que descriu l’embarás de Maria Bocadolça.
 La llibertat en flames, per a mi, a sigut un gran plaer de llegir, una gran obra narrativa, de la qual es pot obtindre un suc de realitat plasmat en un entorn i en uns personatges  imaginaris, que pareixen de conte, i jo crec que  de vegades les persones necessitem un poquet de màgia de xiquet que ens facilite veure les coses clares i adonar-nos-en del que passa.
La veritat es que recomane aquest llibre a tot tipus de persona que puga comprendre tot el que Josep Penadés, l’autor de l’obra i a banda el meu tutor , ha volgut i sens dubte ha aconseguit plasmar sobre el paper. En especial als  meus companys de classe, ja que se’ls farà curt llegir-lo!

La llibertat en flames de Josep Penadés

Aquest llibre “La llibertat en flames” m’ha sorpés molt, ja que és un tipus de novel•la que no havia llegit mai, una faula on descriu diferents idees, la qual també apereixen animals, que també defenseu el que es seu.

També vuic nombrar a l’autor, Josep Penadés, ja que enguany he tingut el plaer de tindre’l com a tutor i de gaudir de la seua primera novel•la, la qual li done la enhorabona.

Mitjançant unes detallades descripisións, et situa en l’historia, descrivint els personantges i els dos pobles enfrontats, Somací i Noseon, recalcant la seua personalitat i l’objectiu de cada poble.
Aquest dos es troben a la “Vall Menuda”, separats pel “Bosc Verd”. El poble “Somací” seguéis les idees del seu alcalde, ampliar la población, però per aixó cal agafar mitja part del bosc. Animal i xiquests i junt amb ells, Marieta Floreta (una xiqueta molt avispada), de l’altre poble, “Noseon”, s’oposen a aquest projecte per a salvar el bosc.
Aquest intens enfrontament, et produeix ganes de no parar de llegir i saber el final.

Baix el meu punt de vista, és una novel•la molt entretinguda i per aixó el recomane a qualsevol persona, que vuiga gaudir d’una bona estona.

Aloma -Mercè Rodoreda-

Aloma és la protagonista principal d’aquest llibre, on tot hi comensa, contant que viu am el seu germà Joan, la seva cunyada Anna i el xicotet Dani. Sols feia 5 anys que s’havia suïcidat el seu germà Daniel, cosa que marcarà la vida de Aloma…
Mes en davant sap que te que vindre el germà de Anna , Robert, un xic al que al principi no li agrada, però que poc a poc anirà canviant aquesta impressió sobre ell. La gent s’enterà que Robert i era, i les xiques solteres s’anaren arrimant per vore com era... Aloma comença a posar-se gelosa i es dona conter que cada vegada li agrada mes.
Un temps desprès, el xicotet Dani es posa malalt i Aloma i Robert fan torns de nit per cuidar-lo, per la qual cosa, Anna i Dani sen van al camp per si es pot millorar.
Un dies  abans Aloma i Robert se’n anaren al cine, i en acabar aquets es besaren. A la nit de sant Joan es cuan tot i comensa a funcionar millor…
Pasat un temps reben una carta de Anna dient que torna , que Dani esta molt malalt i no millora. Però finalment Dani mor.
Per les coses de la vida, fan q sagin de mudar, intentant aconseguir diners antes per si podien no fer-ho, però sense èxit, finalment Robert se’n torna, i Aloma es veu obligada a seguir esperant un fill de Robert.

Aloma es un llibre que ma agradat, perquè Mercè Rodoreda sap molt be transmetre el que pasa cada instant, el llibre es  molt interessant i no es pesat com altres llibres, amb un final un poc amarc, però tot no sempre te perquè acabar com u vol.

La plaça del Diamant

El llibre que m’he llegit ha Sigut la Plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda. Conta la història de Natàlia i de Quimet. Aquests dos es coneixen una nit de festa a Barcelona. Ella estava promesa amb Pere, però en Quimet volia que fòra ella la seua dona, i aleshores així va ser. Es van casar, i es va quedar embaraçada. Quimet era un egoista, que només pensava amb ell mateix, i encara que ella estava sofrint durant el part, ell tenia més dolor del tipus que fóra. A ella li deia Colometa, perquè tenien coloms a la terrassa de dalt. Van tenir un xiquet, l’Antoni, i més tart, una xiqueta, la Rita. Va estar la guerra durant la història, i Quimet va tindre que defendre els seu poble. Durant aquell dur temps, Quimet va morir, i els coloms van anar morint i desapareguent. Colometa i els xiquets van sofrir molt. Fins i tot li va vindre al cap matar als nens i a ella mateixa amb salfumant. Quan un dia va anar a comprar el salfumant, va tindre la sort que l’amo de la tenda li oferí feina.

Aquest llibre esta molt bé, perquè conta la realitat d’aquells temps, del que es pateix durant la guerra i les coses que pot fer una mare per no vore sofrir als xiquets.

No trobe una relació amb alguna història que conega, però si que veig a les notícies que molta gent, a dies d’ara, està suicidant-se per no poder pagar-se ni una casa, ni res que portar-se a la boca. M’han contat que el suïcidi amb salfumant es lo pijor que el pugues trobar, perquè no el mors al moment, sino que estas sofrint i notes que et cremes per dins.

Desde l’any passat he vullgut llegir-me algun llibre de Mercé Rodoreda, perquè la vaig estudiar. Jo m’imaginava aquest llibre més dramàtic i més trist, però no ha  sigut per a tant com m’havien explicat. El recomane a gent que li agrade la literatura antiga. Als joves no la recomanaria, perquè es repetix molt, i no té ni acció ni moviment.  

Firmin ( sam savage) tracta l’historia d’un ratolí que naix junt als seus 12 germans en una petita biblioteca de Bòston. Ell era el ratolí més petit y més dèbil dels germans, llavors la mare no tenia suficient llet per a tots els germans, i ell començà a menjar llibres i alimentar-se de cel•lulosa de les fulles, quan arriba l’hora de anar-se decideix quedar-se allà.
Firmin observava a Norman que era el bibliotecari. Finalment el ratolí aprèn a llegir els llibres i adopta un personalitat molt humana, el llibreter finalment es dona conter de que te un ratolí .Finalment té que anar-se’n de la biblioteca a casa d’un escriptor que no estranya d’un ratolí que llig. Finalment acaba l’historia molt caòtic.
Per a mi a sigut un llibre molt filosòfic ja que la rata pensava el que llegia, i a més el autor ens diu indirectament que una persona més culta es una persona conscient de les coses i a la vegada una persona marginada i solitària.
També per a mi aquesta petita novel•la es un xicotet tribut per a la literatura, perquè esmena molts llibre.
Finalment tracta una critica del món on vivim ja que aquest món del humans esta ple de contradiccions, i per a mi denuncia la hipocresia del humans.
Vos el recomane!!!        

Barrots Daurats, Pasqual Alapont

Barrots Daurats tracta sobre un jove anomenat Alexandre al que li canvia la vida a causa de la mort de la seva novia Carolina. Estava molt unit a ella i un dia aquesta va tenir un accident de moto del qual no va sobreviure i arran d’aquest fet ja res té importància. El temps d’espera que va estar a l’hospital va fer que conegera a Núria. Aquesta li va parlar de Papirus, una espècie d’associació que ajudava a gent d’Egipte i que seguia les seues maneres de viure. En aquell moment Alex no li va fer cas, però quan van passar uns quans dies va decidir anar-hi. En casa es sentia sol, sense ganes de vore als seus amics i tampoc de parlar amb els seus pares.

La primera visita que fa a Papirus no va ser del tot agradable, però poc a poc, les ganes d’anar i de col·laborar van anar augmentant. Cada dia que podia s’arrimava allí, i en part també era per a vore a la Nuria. Va ser tanta la seva implicació que Nuria el va convidar a passar un cap de setmana a la finca. Lloc on tots els de Papirus es reunien i feien activitats i alguns rituals. Aquesta estància va fer que Alex s’evadira de tot el que havia passat, i es sentira còmode amb aquella gent.

Passava el temps i Papirus era més important en la vida d’Alex, tant que va passar de donar xerrades a anar-se’n de casa per no vores amb els pares, que no entenien al  seu nou fill.

El mestre el va acceptar i deia que era el seu elegit, però tot no era fàcil, ja que des de que havia entrat a viure a la finca la Nuria estava molt rara. El xicot intentava xarrar amb ella, mentre que aquesta l’evitava. Van passar cosses estranyes, el mestre estava molt damunt de l’Alex i ell li confiava tots els seus secrets, inclús aquell comentari que li va fer un un dia la Nuria: tot a canviat, ja no es res igual. Al cap d’uns dies ja no la va tornar a veure. Fins que un dia va decidir anar més enllà i va entrar al despatx del mestre i va vore que en realitat eren esclaus, i que tot els beneficis que obtenien dels seus treballs no eren per a ajudar als egipcis. Quan s’hi va adonar, va pensar que realment Nuria no estava de penitencia com deien els de Papirus, sinó que havia desaparegut. A partir d’aquell moment tot va passar molt ràpid, el xicot va obrir els ulls i va anar a buscar a la Nuria que estava esclavitzada en un xicotet amagatall, després la va traure d’alli i la va pujar al cotxe i els dos junts van fugir d’aquella secta.

La veritat es que aquest llibre no m’agrada’t molt, el principi es un poc pesat l’únic fet més rellevant és la mort de la novia, però d’ahi a que vaja a Papirus i tot es fa molt llarg. Per a la gent que li agrada més les històries d’acció i de sofriment els agradarà. 

Tòquio Blues de Haruki Murakami

Tòquio Blues conta la historia d'un adolescent, Toru Watanabe, recordant la seua època d'universitari entre els anys 1969-1970 a Tòquio. El personatge principal, Toru, conta les seues relacions amoroses i sexual que li ocorren, però també unes nombroses situacions difícils.

Durant aquests anys, Toru coneixerà a dues xiques; la Naoko, un amor impossible, i la Midori, una xica diferent que li revolucionarà el seu món.

Aquest llibre te una gran facilitar de transmetre tots els sentiments dels personatges, a més a més, el autor aconsegueix transportar-te a un altre món, molt distint del que vius. Pense que ho pot aconseguir per el llenguatge tan clar que s’utilitza i per les situacions que passen el adolescents, és a dir el vincul que existeix entre l’autor i el lector es meravellós.

Norwegian Wood, una cançó dels Beatles, és el subtítol de la novel·la. La relació amb el llibre no es molt clara, perquè no te molt ha veure la lletra de la cançó amb el llibre. Però en acabar el llibre per fi comprenc perquè va ser aquesta la cançó escollida. És desconcertant perquè la dinàmica és molt tranquil·la i desproveïda de qualsevol tipus d'emoció i no obstant això tot el que va passant és emocional en extrem.

Aquesta novel·la m’ha agradat molt, ja que en alguns moment m’he sentit identificada i fa plantejar-te preguntes sobre que faries tu davant les situacions que descriu el llibre. La recomanaria a tots els adolescent perquè es molt interessant,  i a demés te un cert humor en alguns capítols de la vida del protagonista, però sobretot per el que he dit abans, són situacions típiques dels joves.                                                       

L'estrep - Joan Olivares

La trama d’aquesta novel•la està situada als anys 30 del darrer segle, més concretament als últims mesos de l’any 1935. L’acció té lloc a un poble de l’interior valencià anomenat Alots, on la tranquil•litat es veu alterada per un assassinat i robatori. Les tensions polítiques entre el Partit de Dalt i el Partit de Baix fan que uns i altres conspiren sobre els de l’altre partit, i que hi hagin enfrontaments.

Arran aquest fet que contorba al poble, don Ramon, enginyer d’aigües, arriba al poble, i poc a poc va integrant-se amb els seus habitants. Primer, va més amb els del Partit de Baix, que són els que tenen l’alcaldia del poble en les seves mans, però poc a poc va fent-se més amb els del Partit de Dalt. Sense donar-se compte, Ramon es veu embolicat en la trama, i descobreix l’amor de la seva vida, la qual està casada, però també el vol.

Personalment, el llibre m’ha agradat i el recomane a tots els meus companys, perquè és un llibre agradable per a llegir i ensenya un poc com era la vida en aquells temps.

Mirall trencat (II)

Una vegada llegit el llibre de Rodoreda, vos puc donar diferents visions, opinions, del la novel·la. Seguint un poc les idees que vaig plasmar en el primer comentari.

Doncs bé, en primer lloc dir que m’ha cridat l’atenció la manera en que es veu reflectida la mort en mirall trencat, jo ho interprete com una manera increïblement realista. M’ha mostrat la naturalitat amb que u pot deixar d'existir  Però dient naturalitat incloc crueltat, dolor i més tard oblit. Al mateix temps podem veure que es la única igualtat que existeix entre els humans vius, la mort.

Seguidament, tota aquesta barreja de conflictes i problemes que naixen al principi, acaben creant una família que encara que siga rica és pobra. Sense cap estructura,  i amb un amor si bé escàs, discriminatori.

Teresa, cansada ja per la carrega dels anys i dels problemes, es transforma en un personatge fúnebre trist i vell. Sofia acaba ocupant el seu lloc, tristament. Ja que per a mi, comet els mateixos errors que la seva mare, dels quals esta acaba penedint-se.

Tinc poca cosa més que dir. Em pareix un llibre amb un vocabulari excel·lent i m’ha agradat molt la manera d’escriure de Mercè Rodoreda, però per altra banda l’argument, la historia no m’ha entusiasmat i el final, el qual m’imaginava sorprenent, no m’ha deixat ni molt menys bocabadat.

Bé, si voleu extraure la vostra opinió us convido a descobrir-lo vosaltres mateixa.

El vigilant en el camp de sègol - J.D. Salinger

El vigilant en el camp de sègol és un llibre escrit per l’autor Jerome David Salinger l'any 1951.
Aquest llibre comença amb la història de Holden Caulfield, un noi adolescent, apartat de la societat. Holden es el protagonista de la història i conta els fets en primera persona. La història gira al voltant d’ell i de les seues inquietuds com adolescent. L’ansietat que sent ell al viure en un món que arriba a odiar a tothom. Es un xicot que està cansat de la vida, la gent i, en general, la societat en la qual viu. Aquest xic a arribat al punt de preferir viure aïllat de tot el que està pel seu voltant. Vol estar sol i sense ningú.La narració s'allarga durant uns dies en què el protagonista posa de manifest la societat i la relació amb els companys i antics coneguts, els quals considera uns hipòcrites. Només s'escapa d'aquesta caracterització la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocència de la infantesa, així com Allie, un altre germà que va morir de leucèmia.


El vigilant en el camp de sègol és un reflex de com ens sentim moltes vegades els adolescents. Una de les coses que em va atraure del llibre va ser que posava “es rebel·la contra el món dels adults”. Vivim en un món hipòcrita que fa que el trobes deshubicat. I més en una temporada de la teua vida on no saps qui eres ni què vols fer amb la teua pròpia vida.

És un llibre molt bo. Crec que el que atrau del llibre no és l’argument, sinó els pensaments de Holden. Moltes vegades ens hem sentit en món on pareix que estem soles.  Relata els problemes de la adolescència, que obrim els ulls i la realitat no ens agrada. Et fa reflexionar i veure el món d'una altra manera.
Recomane aquest llibre per a llegir, es molt interessant.

La plaça del diamant.

La plaça del diamant és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda, l'escriptora contemporània que més projecció internacional ha donat  a la literatura catalana del segle XX. Podem dir que aquesta és la seua obra més coneguda i emblemàtica i actualment es pot llegir en més de vint idiomes diferents.
La que conta tota la història del llibre es Natàlia, descrivint-nos pas per pas la seva 'dura' vida desde que va conèixer a Quimet, un jove egoista i tosut que exercia el seu treball d'arquitecte a s'acasa. Natàlia estava compromesa en aquell temps amb Pere, i aquesta renuncia a ell per l'amor que li tenia a Quimet. Tal vegada, si ella hagués sabut  que casar-se amb Quimet li anava a suposar tot allò, tot aquell mal viure, aquesta no haguera abandonat a Pere. I esque Quimet feia d'ella el que volia, la maltractaba amb fets i paraules, i va fer un colomar a casa dels dos sense el concentiment de Natàlia. Segons ell el colomar que va construir era una especie d'homenatge a ella, i esque ell li canvià el nom de Natàlia per el de Colometa.
Cuan van tenir als seus fills, l'Antoni i la Rita era ella la que els cuidava mentre que ell sempre treballava o estava amb els seus amics, sols li aportava que agonies i mal de caps. En Quimet va voler anar-se'n a la guerrra per tot allò de la repulica i allà va morir. Natàlia i els dos fills no hi tenien prou per sobreviure i per un motiu com aquest va acceptar a la proposta de l'Antoni,el droguer de baix de s'acasa; casar-se amb ell. Gràcies a aquest fet els seues fills pogueren fer la comunió, tenir uns estudis...i per part de ella, no hi tenia que fer cap feina a casa i l'Antoni la cuidava molt. Però ella sempre tenia por de que algún dia Quimet tornarà, per allò que deien de que no tots els que havien mort ho estaven de deveres.
Tota la història passa a la ciutat de Barcelona, on vivien Quimet i la Natàlia, els principal protagonistes de la història.
Aquesta novel·la ens mostra com alguns homens es comporten amb la seua parella, i el comportament de superioritat que mostren.
Una persona no déu oblidar mai qui es ni el que val, així entendrà que cap home/dóna té dret a manipular-la/lo.

Hòmens i falangeres i altres contes -Toni Cucarella

Aquest llibre escrit per Toni Cucarella no té una història principal que al llarg del llibre va agafant importància sinó que és un recull de històries que ja han aparegut en altres contes d'aquest autor .

És un llibre foramt per nou  històries , les quals algunes com ja he dit abans , ja han apregut en altres novel·les ; però d'altres l'escriptor les tenia tan sols en papers que ningú havia llegit i que er mitjà d'aquest llibre ha volgut presentarles .

M'ha paregut un llibre un tan peculiar ja que utilitza un  vocabulari pròpi de la gent que viu a la comarca de la Costera ja que la majoría de les històries tenen lloc en aquesta comarca , i moltes de elles entre xiquets menuts i persones majors , les quals blafèmien de manera freqüent .

No podríem situar aquesta novel·la en ninguna època determinada ja que hi ha moltes hostòrietes que dates dates distintes , per exemple hi ha una hostòria sobre les eleccions d'Obama i altre sobre uns germans als anys 29 .

Finalment crec que el llibre esta bé com a contingut d'històres ja que parla sobre temes com la mort , els nervis de les eleccions , el atur en la sociatat , aventures de xiquests , que em recorden a les vesprades d'infància quan anavem tots els amics buscan un lloc apropait per fer-se una cabanya ,quan anavem en la bicicleta ...etc .

En conclusió ha sigut un  llibres que en algunes històries m'ha fet recordat moments del pasat que són inborrables de la memòria. Però no és un dles llibres que  més m'ha agradat ja que no m'agrada molt que un llibre siga d'històries que no tenen res a veure l'una amb l'altre  i que cada vegada ens conté coses  ben diferets l'unes a les altres .

La llibertat en flames - Josep Penadés

LA LLIBERTAT EN FLAMES - JOSEP PENADÉS
Aquest llibre, "La llibertat en flames" ha segut un llibre que m'ha agradat molt, més que res, per a mi ha segut un llibre diferent als qualsevol altre que he llegit anteriorment.

Primerament voldria nombrar a l'autor, Josep Penadés, el nostre tutor de 1er de Bat. B. Parle de l'autoria no sols per que és el nostre tutor si no perquè m'ha cridat l'atenció molt. El tipus de novel•la que ha escrit, també pot anomenar-se conte o faula, resulta diferent i atractiu, un gènere per a mi arriscat, personatges, el seus noms, els llocs on es situa, etc, tot pensat en una segona significació perfectament visible. A més unes extenses descripcions ben detallades el situen completament al la història, i que millor que narrada des de la imaginació de algú que coneixes de prop com el teu tutor al que quasi poses la seua veu al narrador.

Es situa en la "Vall Menuda" on hi viuen dos pobles, separats per el "Bosc Verd", i al voltant de tres serralades i un desert. Allí la ciutat de Somací decideix dur a terme les idees del seu alcalde de ampliar la població però per a això tenen que agafar gran part del bosc, la qual cosa destrossarà tota la flora i privarà de la llibertat de la fauna. Els animals, dirigits per Lynx l'Aventurer i amb l'ajuda d'uns xiquets de Noseon, l'altre poble de la vall, completament diferent  Somací, i amb ells Marieta Floreta, una xiqueta que per a res pareix de 7 anys lluitaran per defendre el bosc i per parar a aquest malintencionat alcalde i viuen un aventura interessantíssima i molt entretinguda sobretot de llegir.

Personalment qualifique aquest llibre d'excel•lent per a passar una bona estona, i el recomane a qualsevol persona, però en especial a els meus companys de classe de qui Josep també es tutor.

Donar l'enhorabona a Josep, ja que pense que ha aconseguit transmetre al lector perfectament el que volia de la millor manera, contant una història completament imaginaria però amb una realitat amagada en la qual estem convivint des de ja fa uns quants anys.

David Soler Egea.

Mirall trencat 2n part

Mirall trencat, metàfora.

 La segona part del llibre m'ha agradat ja que resalta molt els sentiments que van passant al llarg del temps que transcorre en el llibre. Aquesta segona part marca una gran diferència respecte de la primera que desde un principi comença a formar la idea d'una vida pefecta, plena d'amor,salut i diners. Rodoreda ens fa visualitzar un paisatge no estàtic, ple de canvis, d'amors i desamors però així i tot un paisatge ple de vida i de futur. Aquest futur es revetla a la segona part, al contrari que abans no es temps de viure sino de morir. 

La familia de Teresa Goday va consumint-se a poc a poc, caiguent en la desgràcia i tot alló que la Teresa havia volgut havia desapareixcut; en Jaume, la torre, els jardins... Aquesta en el seu últim suspir portava ja gran part de la seua vida morta, sense cames, sense amor, sols vivia amb el record del que va ser la seua vida. La seua imatge havia quedat solapada al temps.

Mirall trencat, el títol del llibre, és una metàfora. Una metàfora que fa referència a la vida de Teresa Goday. Quan l'Armanda es queda sola a la torre, poc després de la mort de la Senyora Valldaura, aprofita per vestir-se amb el dominó morat, ella volia aquella casa, volia els records que guardava a dintre; li agafà el mirall de mà de Sofia, amb el marc de roses de plata. I baixà del primer pis al bestíbul, al mirall hi veia trossos de sostre trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons, tot viu i desenfocat, fins que en arribar al darrer graó caigué. El mirall s'havia trencat. I junt a ell tot el que havia sigut la vida de la Teresa, aquella torre de vida, reflectida al mirall ara fet en mil bocins.
Però no sols la vida de Teresa Goday sino que també la de tots els que havien habitat en ella, la Armanda recollint les miques de mirall veia anys de la seua vida viscuda en aquella casa, tot quedava molt lluny.

Mirall trencat (2a part)

En la segona part de mirall trencat moren uns quants personatges, per accidents, per enfermetat o per vells, però moren sense estar satisfets amb la seua vida, la qual cosa és un poc depriment.  Es centra personatge per personatge i en els seus records  o impressions respecte a la família de Teresa Godoy.

La història continua desenvolupant-se en Barcelona,  sobretot transcorre en la casa que va comprar el senyor Valldaura.  En quan al  temps, en esta part dóna més pistes, és els anys trenta del segle passat ( fa referència a la guerra).

Personalment, pense que la segona part està més interessant, encara que en un sentit més trist, fins al punt de ser un poc depriment. No m’agrada molt la forma d’escriure d’aquesta escriptora,  i menys quan en dues parts del llibre fa com si la llengua no tingués punts ni comes, i fa un text més líric que narratiu. Ara bé, si ho feia per a transmetre una desestabilitat mental o emocional del personatge, cal dir que ho aconsegueix.

Al final del llibre ens conta la història des del punt de vista d’una rata que acaba morint, segurament és una metàfora, però no he sabut veure en quin sentit.

La plaça del diamant

Aquest llibre escrit per Mercè Rodoreda relata la historia de Natàlia  una jove que en una festa a la plaça del diamant coneix a Quimet. Junts decideixen començar una vida superant problemes econòmics i formant una família amb dos fills, Antoni i Rita.

Al començament de la guerra civil Quimet abandona la casa per tal de lluitar al front de la guerra.

Més tard una serie de problemes com la mort de Quimet o la pèrdua del treball de Natàlia  provoca un intent de suicidi per part d'aquesta.

Aquest suicidi li permet conèixer a Antoni, un adroguer que li va oferir un treball i més tard una proposició de casament.

Natàlia la va acceptar i comença una vida nova i molt més lliberada.

Podriem dir que ell llibre està dividit en dos parts: la primera durant la seva època amb Quimet on Natàlia té una vida molt més controlada per el seu marit i on les seues decisions no tenen cap importància.

I la segona a partir de la mort de Quimet quan Natàlia es troba més segura d'ella mateixa i decideix agafar un punt de vista diferent de la vida.

La novel.la traca temes com el masclisme de Quimet sobre Natàlia, tema que s'hi relaciona amb la societat d'aquells anys on la dona no hi tenia un paper important en el món.

La meva opinió respecte del llibre és que Mercè l'utilitza per a descobrir la injusta societat d'aquells anys amb la dona i també per a donar-nos compte que la forma de la societat actual respecte a la dona és la correcta.

En general el llibre no ha estat mal, el únic problema que he vist es que en moments utilitza massa detalls per arribar a una conclusió.

Pell de pruna.

Aquest llibre parla de les aventures amoroses de Silveri, que acaba de començar a ser funcionari. Aquest llibre ens contarà un entramat de relacions furtives, amoroses, i demés d’aquest professor de secundaria que no ha deixat indiferents tan a professores com alumnes. Tot açò causarà una sèrie de situacions compromeses que fins i tot resulten divertides.

Es un llibre encertat per a llegir-lo, ja que el llenguatge tan de ‘carrer’ i el tema del sexe es una de les coses que als joves de avui en dia ens crida l’atenció. El llenguatge facilita molt la lectura, fins i tot pot parèixer una barbaritat el parlar dels personatges, però ens fa entendre mes ràpidament el text i inclús fica un toc molt mes humorístic a les escenes.

Jo crec que hi haurà milers de pel·lícules, llibres..que tracten aquest tema tan polèmic com pot ser el d’un professor un tant pervertit, ja que es un tema que de segur ha afectat en la vida real i en el que hi hauran hagut diversos cassos, i hi hauràn. A més ell comenta en el llibre les pel·lícules de Tinto Brass que realitza un cine directament provocador, entre la pornografia i l'esteticisme.

Una de les coses en les que mes m’he fixat es que Silveri veu les dones com a deesses i que es fixa en el mínim detall que per a qualsevol no hi pot semblar res, però ell li troba el punt eròtic i sensual. En moltes escenes ell repassa a les dones detingudament, i quasi sempre es fixa en les parts mes sensuals d’aquesta, els llavis, els pits, per a resumir, totes les curves del cos, fins les mes ocultes.

Si se’m permet imaginar com seguiria Silveri, pense que la seva última relació tampoc tindrà molt de futur ja que aquest no pot evitar fixar-se en totes les dones i li es molt difícil no caure en la tentació de la sensualitat femenina. 

Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts de Toni Cucarella

Aquest llibre ens descriu en primera persona la vida d’ un xicotet barri de les afores de Xàtiva, on pareix que el temps no avança(d’ací la metàfora del títol del llibre).
Aquest llibre ens narra en xicotetes històries ,les vides dels qui han format part del barri al llarg del temps i de la confiança que es tenien els uns als altres. Ja que aquest barri era com un xicotet poble on tots es coneixien de tota la vida.                                                                                                                                
Es sorprenent el llenguatge que utilitza. Ja que al llegir-lo s’estableix una proximitat entre el lector i la història, produïda per una sèrie de peculiaritats de la comarca de la Costera posades en boca de la gent.                                                                                                                            
Aquesta novel•la té lloc als anys seixanta més o menys. Podríem fixar-la a aquesta dècada perquè durant el relat ens fa referència a aspectes que avui en dia han variat molt i també té molt present les seqüeles que ha deixat la guerra.

Finalment aquest llibre m’ha agradat molt, ja que m’ha recordat els meus temps d’infantessa .Aquelles vesprades jugant al carrer tots els xiquets del barri amb plena felicitat i alegria...
Aquesta novel•la m’ha fet reflexionar sobre com la guerra va produir tant de mal al poble..., les tradicions i peculiaritats d’aquell barri perdut de les afores de Xàtiva.

La plaça del diamant

La plaça del diamant és una novel·la escrita per Merce Rodoreda (1908-1983) on es conta tota la vida d'una jove anomenada Natàlia. Aquesta era una jove plena de inocència i llibertat que canvia totalment d'actitud quan va a una festa de balls a la Plaça del Diamant i coneix a Quimet, que la priva de tota la seva llibertat, la converteix en la seua esclava i li lleva fins la seua pròpia identitat canviat-li el seu nom pel de Colometa. Més tard, es casa amb Quimet i té dos fills; Antoni i Rita. Quimet decideix fer un colomar que es podria relacionar directament amb l'història principal del llibre ja que els coloms a l'igual que Quimet aconsegueixquen que Natàlia es senta atrapada i amb angoixa perquè el seu marit fa que s'encarregue de tot i es torne boja. Quan Quimet va a formar part de l'exèrcit, Natàlia decideix acabar amb el colomar i la mort de l'últim colom coincideix amb la de Quimet i aleshores és quant Natàlia s'allibera i comença una nova vida. El context històric d'aquest llibre abarca des de la república fins a la postguerra on les dones no tenien dret a vot i havien de fer tot el que deia el seu marit, s'havien d'ocupar de la casa i havien de cuidar dels fills. Vivien en unes condicions pèsimes, ja que estaven envoltats de pobresa i de fam i la Natàlia no pot donar de menjar als seus fills al igual que moltes dones d'aquella època. 

Aquest llibre ensenya la vida dia a dia d'una jove d'aquella època i personalment m'ha agradat molt perquè comparant aquella època amb l'actualitat em done compte del poc que valorem les coses que tenim i em fa reflexionar sobre la necessitat que tenim en l'actualitat de coses materials que en realitat no fan falta per a res però també pense que en l'acutalitat no hem aconseguit la igualtat entre homes i dones ja que les dones continuen estant molt infravalorades i sempre han de demostrar més que els homes per a aconseguir el mateix lloc de feina o algun tipus de reconeixemt a nivell cultural. 

Només dir q Natàlia per a mi a sigut una gran heroina capaç de superar tots els obstacles que la època li va imposar sent una xica que mai va deixar de somiar i de lluitar.

Mirall Trencat . 1a Part

Aquesta novel·la publicada per Mercè Rodoreda a l'any 1974  ens explica la vida d'una família del segle XX a Barcelona i les seves generacions posteriors i les morts freqüents.

Al llarg de la història hi apareixen una gran quantitat de personatges principals els quals la seva importància va canviant en cada una de les parts del llibre. També apareixen persontages secundaris que són: Jesús Madeu (fill de Teresa i Miquel Masdeu). Nicolau ( primer home amb qui es casa Teresa, és un home vell i ric), Bàrbara (violinista que coneix Salvador Valldaura), Eladi (Botiguer) , Miquel Masdéu ( Va tenir un fill amb la Teresa), etc.
Hi ha molts més personages importants com per exemple: la Teresa, Sofia, Salvador Valldaura, etc.
Aquesta historia m'ha costat molt de llegir, ja que apareixen molts personatges, moltes morts i molts més naixements; també m'ha costat perquè per exemple et diu que la Teresa es queda embarassada, i poc desprès t'explica com ès la xiqueta, i un capitol  més endavant, ja no és una xiqueta, ja s'ha fet major; és a dir, la historia es narra molt depresa i de vegades sense explicar moltes coses, simplement les nombra per damunt; en canvi en altres aspectes, com per exemple els paisatges, el jardí, etc els explica amb péls i senyals.

Vaig agafar aquest llibre, perquè el meu cosí el tenia a casa, aquest i un altre anomenat "Aloma" però vaig decicir llegir "Mirall trencat" abans ja que el meu cosí m'ho va recomanar, però he comprovat que no tenim el mateix gust per als llibres.
Espere que la segona part, siga un poc més divertida i no apareguen tants personatges aborrits.

Mirall trencat

Mirall trencat es una novel·la de Mercè Rodoreda en la qual aquesta es centra en el pas del temps i en la mort. El que més m’ha sorprès d’aquesta obra es l’actitud dels personatges, els quals fan tot el necessari per ascendir de nivell social i a més es dediquen a viure del passat, dels records.   En aquesta novel·la sembla que cap personatge es feliç amb el muntatge de la seua vida, tots  miren pels seus propis interessos sense pensar si les seues decisions poden afectar o no a altres persones. El temps  predominan és el psicològic i el record. Els personatges recorden més que no viuen. Mirall trencat mostrarà, a través de molts personatges, molts moments, molts records, que el passat està contingut en el present. L’única constància, la prova d’això, és la memòria.

El que mes va captar la meua atenció va ser el fet que la Teresa donara el seu fill per poder casar-se amb Nicolau Rovira, açò va mostrar la seua clara intenció d’ascendir de nivell social per damunt de tot, oblidant les coses realment importants de la vida i sols centrant-se en ella mateixa i en el seu propi bé.També em va alarmar la falta de respecte de alguns personatges cap a altres. En concret de l’Eladi cap a la Sofia, la qual es mes enginyosa del que pareix i l’Eladi acaba vivint la seua pròpia mentida.

M’ha resultat curiosa la forma d’escriure de Mercè, ja que descriu els paisatges i les situacions de forma elaborada, però a l’hora d’explicar un fet en concret o fa de sobte, sense aprofundir. És una obra molt complexa on el lector es permet endinsar dins la psicologia de cada un dels personatges i observa a través dels símbols els xicotets detalls que fan d’aquesta una novel·la molt especial.

Mirall Trencat: 1 Part.

Es una novel•la publicada per Mercè Rodoreda, en 1974. En ella conta la vida d’una família que recorre tres generacions.
Des d’un principi pareix una historia llarga, pesada i avorrida però poc a poc comença ha agradar-te i no es fa tan pesada com pareix. Es diferent a altres llibres que m’he llegit però no esta gens malament, en un principi no entenia moltes paraules ja que el vocabulari que s’usa es prou més elevat que el que usem hui en dia. També hi han molts personatges i aplega un moment en que no saps de que va l’historia de tants que hi ha. 
He triat aquest llibre per que era un llibre que ja tenia a casa des de feia temps, així i saber l’argument pensava que no seria gran cosa però m’ha impressionat molt.
La historia transcorreix al segle XX A Barcelona . És un llibre en el qual tot passa molt depressa, en un capítol es queda embarassada i al altre ja té el xiquet, però així i tot ho conta tot.
Els personatges principals són: Teresa Goday, Salvador Valldaura, Sofia Valldaura, Ramon Farriols, Jaume Farriols, Maria Farriols.
Els secundaris són: Miquel Masdéu, Jesús Masdéu, Nicolau Rovira, Bàrbara, Eladi Farriols, Pilar Segura.
De tots aquestos personatges el que més m’ha agradat a sigut Jaume ja que és el més xicotet e innocent, sempre va al seu mont mirant els pardalets i els insectes. I el que no m’ha agradat gens l’Eladi que damunt que té una fila amb una altra dona té que tenir-la a casa i damunt la vol més que els altres fills, i apart estiguen casat mantén relacions amb les minyones.  

Aquesta historia m’he ensenyat poques coses, una deixes és com es vivia abans, que tots es dividia per classes socials i el mal vist que es tenia a la gent que tenia fills amb una altra persona que no era ni la seua dona ni el seu home. 

La pell freda.

Aquesta novel•la comenta amb el desembarcament d’un jove irlandès anomenat Kollage a una illa aparentment deserta. Va acceptar un treball d’oficial atmosfèric, intentant fugir de la societat on viu. Després d’instal•lar-se en la cabanya de l’antic meteoròleg, del qual no hi han noticies, decidís buscar al far si hi existiesen més humans a l’illa. Al far es troba amb Battís Caffo, un personatge un tant estrany. 
Per les nits, Kollage es assetjat per l’atac d’uns essers estranys, que quasi el condueixen a la bogeria, i ell, intenta com pot que en Battís l’ajude a combatre amb ells. 


Després aquest plantejament es desenvolupa creant una historia de vegades confusa però que t’atrau fins al final. El fet de que Kollage siga qui conta l’historia en primera persona ens mostra molt més el sentiment de desesperació que pateix que el du quasi a la bogeria. 

Un dels personatges que més m’impressiona es Aneris, una femella dels granotos. Aquesta es  mostra submisa davant els desfogaments tan sexual com rabiós de els dos personatges.

No he trobat cap relació amb pel•lícules ni cançons, però si amb la vida real, on de vegades hi existeix un vel que no ens deixa apreciar la realitat de les coses, tan sols ens basem en una primera impressió que ens provoca que rebutgem i ni tan sols intentem comprendre-ho.

El final no et deixarà indiferent, entendràs moltes coses.

La plaça del Diamant - Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és l’autora del llibre La plaça del Diamant.

Aquesta història transcorre a Barcelona, compren un període entre la Segona República i la postguerra. La història es narrada en primera persona, la narradora d’aquest relat es Natàlia.

Natàlia conta la seva vida des de l’adolescència fins que es fa major. Aquesta, més tard passarà a tenir el nom de Colometa que li’l posà Quimet, que es el xic, el qual coneix al ball de la plaça del Diamant, i que més tard es casarà amb ell. Colometa, va contant la vida dura que es duu en aquells temps. El patiment de fam de l’època, el ser mare i criar als seus fills, la dura vida de les dones en aquells moments de l’història, ja que les dones no teníem drets de res, ni d’elecció, pateix la mort del seu home a la guerra, més tard ella es tornarà a casar amb Antoni…

Aquest va ser el període més dur de l’Història d’Espanya, i està molt be que un llibre i més contat sobre una dona, que en aquella època no teníem drets, ens explica la dura vida que es portava.

L’obra em fa reflexionar sobre les diferències entre abans i ara. Amb aquest llibre cadascú pot tenir una vista, una imaginació i una reflexió sobre l’abans, l’ara, la Guerra, i la dura vida de l’època.

La meua opinió sobre aquest llibre, es que es un llibre prou enganxador, amb una bonica història escrita al seu dintre. L’obra et fa reflexionar sobre la vida, i veureu tot ara d’una manera diferent. Recomane aquest llibre.

Pana Negra

Pana negra, de Joan Olivares, es un llibre ubicat al segle XIX on conta com el personatge de l’historia Marià Seguí , passa de ser un senzill  camperol a un bandoler de la nit al dia de una forma involuntària. Aquest deu abandonar la seva família ja que es perseguit per la justícia , i recurix al bandolerisme acompanyat de Sitala, un camperol al igual que Marià que també es veu obligat a recurrir al bandolerisme per a poder sobreviurer.

 Marià se’l  reconeix al llarg de l’historia com a el Gatet , degut a que de menut aquest saltà sense cap problema una bassa  sense mullar-se  ni tansols una mica.

A l’historia es poden diferenciar dos punts de vista sobre Marià:  un com a un bandoler molt temut i perillos que tansols vol diners i venefici  ,i un alte com a un heroi obligat a separar-se  de la seua terra i de la seua familia per culpa dels esdeveniments.

Al llarg de l’historia ix a la llum la veritat sobre tots els peronatges i la importància que hi tenen  i com Marià fou traicionat pel seu cap  i  obligat a viurer del bandolerisme.

Aquest llibre m’ha agradat molt, ja que en cap moment se m’ha  fet pesat el  i aguarda grans secrets que per a mi foren inesperats i  m’agradà.

la plaça del diamant

Aquest llibre tracta una història una mica complicada , ja que l’època en que està orientada es la l’última època de la República, la guerra “civil”i la post guerra  , una novel•la plena de tensions. On posts veure el que van patir els nostres avantpassats.


 L’argument d’aquest llibre es podria resumir en una paraula ja que li veig gran carrega de masclisme per part d’en Quimet, i en aquest llibre es pot observar el maltracte social que a rebut la dona en aquesta època. S’orienta a Barcelona i l’historia conta la vida de una dona anomenada Natàlia , on li va ocorrin coses en la vida i li van fent reflexionar , També pots reflexionar del per què li ocorren aquesta sèrie de coses etc.

Personalment aquesta novel•la no és difícil de llegir ... Apart que personalment l’historia m’ha agradat prou. Li la recomane  a tots!