Rebel•lió en la granja

Aqueta faula tracta indirectament sobre un govern dictatorial. Orwell torna a tractar temes socials de pur interès, en aquest cas una rebel•lió . Per a transmetre aquesta faula cada animal li ha atribuït el seu lloc en el sistema , els porcs podríem dir que lideren la revolució a mes dir que son personatges històrics com Marx , Lenin, Stalin etc , començant per les idees de el porc Mayor, el cavall  representa al poble , els animals salvatges com les rates y animals salvatges podríem dir que son els anarquistes. Tots units amb les idees animalistes, lluiten contra el feixisme del home . Una vegada triomfa la rebel•lió els porc van de granja en granja transmetent les seues idees per totes les granges . Després d’un  temps els animals comencen a patir fam.. i fins aquí puc contar, que pesarà després de la revolució ?.(us la recomane com a lectura d’estiu ).  Personalment és evident que de la faula d'Orwell es poden contemplar, una multitud de moralitats, no obstant la moralitat universal d'aquest text podria ser la referent a l'ús de la força i dictadura, una lectura actual de l'obra ens transmet un sentit que la dictadura no és només la violència que s'exerceix contra una població, ni la mentida, és sobretot la corrupció generalitzada, on és impossible mantenir una dignitat. I aquest és el llegat pitjor per a les futures generacions. Els dictadors moren, però l'herència segueix. Encara més que a la dictadura, en la novel •la  Rebel • lió a la granja George Orwell presenta una crítica a la societat totalitària, la dictadura controla els comportaments, el totalitarisme controla fins i tot les consciències , finalment aquesta novel • la consisteix, bàsicament, en una gran metàfora de la Revolució Russa (i totes les que, van existir, existeixen i existiran) i la seva evolució cap al stalinisme, però podria actualitzar també com una crítica al totalitarisme d'una minoria de la humanitat (nord ) sobre el 80% de famolencs (sud).

DIES DE VEREMA. Joan Olivares.

Aquesta novel.la eròtica tracta la història de dues parelles que es troben treballant a Missena ja que es la temporada de verema. Manel, membre d'una de les parelles contracta a l'altra parella, els lloga i viuen a la mateixa casa, i un dia despres de treballar van a ca el tio Cento, que els conta històries eròtiques i demés, Manel es fixa en Marina, dona de Felip, i comença a desitjar compartir alguna cosa mes que paraules amb ella.
A partir d'ahi aquesta història cobrara vida, contant els embolics entre les parelles, els intents d'intercanvis de parelles, els desitjos de cadascun, i les fantasies que aconsegueixen complir.

He llegit aquesta novel.la ja que també em vaig llegir ''Pell de pruna'', i al vore el llenguatge i com de ràpid es podia llegir, a més de com t'engantxa no ho vaig dubtar. Pell de pruna em va pareixer més amena, en aquest llibre Joan utilitza un to més elevat però tampoc molt exagerat, em va resultar molt amena de llegir.

Es la primera vegada aquest any que llig aquest tipus de noveles i m'ha resultat un punt de vista nou, ja que la lectura en ve de resultar ''excitant'' es més divertida, entretinguda, més com un tipus d'anècdotes fetes per a distraure i agradar.

Firmin -Sam Savage-

Per finalitzar els posts de valencià m’he decidit per Firmin, un llibre escrit per Sam Savage, novel•lista i poeta estadounidense. Firmin, és una rata xicoteta, vivia amb la seua familia en una llibreria .Lluita amb els seus germans per la llet de la seva mare, alcohòlica, per açò no feia suficient llet, i Firmin menjara llibres per alimentarse, fins al punt de adonarse que sap llegir, amb la conseqüència de posar-se a llegir-se’ls. Desde aquest moment comenta a pensar que pot ser com una persona pero sempre que es veu al espill es dona conter que no és ni serà, el seu supost amic Norman l’intentara matar, però, al final Firmin es farà un escriptor de poca conseguint sobreviure en el mon que viu.

Aquest llibre et fa reflexionar i recorda la inferioritat que fa temps es vivía en alló dels estaments, el si naixies en un moriras en eixe, el fa pensar que a la realitat moltes vegades es així perque moltes persones pobres no podran eixir de la pobresa i moriran.

Ja tornant a l’història del llibre, es molt divertida, un llibre curt i rapit de llegir, aunque els exàmens estiguen amb nosaltres, m’ha fet i fara a tot el mon reflexionar el si es pot canviar com naixes a com acabes, i que hi ha que lluitar per el que un vol.

Qui és el de la foto?

Com ha ultim llibre he elegit el de "Qui és el de la foto?", ja que me'l havíen recomanat  perque era enganxós i no massa complicat de llegir... I la veritat és que fàcil de llegir si que m'ha resultat, però, aixó d'enganxós la veritat es que no massa..

El llibre contava la història de Hannah, una adolescent de 16 anys, que està revisant les fotos de la seva festa d'aniversari quan troba que una fotografia en particular presenta una caracteristica especial...

Apareix una espècie de sombra, o talvolta fantasma darrere d'ella.
Hannah i la seva millor amiga comencen una peculiar investigació per tal d'averiguar aquell misteriós personatge qui era, ja que ni l'havien convidat a la festa ni l'havíen vist mai.

Amb l'ajuda d'avi , germà, amics i algun parentesc llunyà que coneixen en plena invesrigació, consegueixen averiguar qui era i perquè estava allí..

Desde el meu punt de vista, aquest es un llibre de misteri però jo el definiria com a un misteri adolescent.

L'anomene adolescent ja que la trama no es massa misteriosa, irreal i per a adolescents.
Com de normal no hem llig llibres de misteri, ja que si puc triar , aquest tema l'evite, he decidit provar avore i sí, ja ho tinc clar..No és lo meu el misteri!

La lectura d'aquest llibre resulta fàcil , ja que l'escriptora utilitza un llenguatge bastant col·loquial, i un vocabulari no força difícil. Per tant es pot llegir ràpidament i el recomane a tot aquell que li agrade el misteri i tinga unes poquetes ganes de llegir per plaer ja que aquest era l'ultim llibre per al blog de valencià!

"Llibre de les bèsties"

Es tracta d'una novel·la escrita per Ramon Llull. El que ens intenta transmitir és la corrupció, les injustícies socials i el poder absolut que pateix una societat, i açò ho intenta reproduir mitjançant una societat en la que conviuen diferents espècies d'animals.
Aquests eligeixen com a cap a un lleó, ja que és l'animal més fort, el qual té com a conseller una rabosa, que mitjançant la seua astúcia intenta traïr-lo, ja que aquesta volia acabar amb ell, que entrara com a nou cap l'elefant i agafar aquesta un alt càrrec junt aquest.
 Però l'elefant a pesar de que tenia gaire satisfacció per ser rei, va preferir ser un súbdit honest que no un rei traïdor, i li va contar tots els plans que tenia la rabosa al lleó. Aquest al assabentar-se d'açò va matar a la rabosa i va continuar amb la seua cort.
Aquest llibre m'ha sorprés un poquet. Al principi pensava que no tindria una trama entretinguda, però al final m'he adonat que sí.

Es podria dir que mitjançant una metàfora ens intenta mostrar el comportament que tenim els humans a una societat mitjançant els animals.
Només començar també pensava que se m'he faria molt llarg, ja que está escrit amb català antic, però no m'ha sigut gaire problema.
Aquest llibre podria agafar-se com a model per a aquella gent que estiga sotmesa al adoctrinament i que no puga afrontar aquesta realitat.

Personalment m'ha agradat molt la manera en que l'autor ens ha trasmés les seues idees i el que caldria destacar d'aquesta obra són les remarcacions per part de aquest de reformar la societat contra la doctrina.

                                                                                                 Miguel Aparicio Malchirant

MIL NOU-CENTS VUITANTA-QUATRE

Aquesta novel·la conta la historia de Winston un home si no recorde mal de mitjana edat que viu a Londres, una ciutat, però, molt diferent a la que segurament tots tenim al cap. Resulta que l’estructura política del moment es basa en el poder que exerceix sobre totes les coses “El partit”. Un Organisme, que controla tots i cada un dels aspectes de la vida dels ciutadans. El tret més sorprenent, per a mi, del Socang –Socialisme Angles-, com anomenen ells el partit (fins i tot el nom, prova més evident de la demagògia per part del partit, es una farsa,  ja que la ideologia que tenen no es ni de lluny socialista), es que tenen als seus ministeris gran quantitat de gent que manipula el passat, es a dir, modifica qualsevol document per tal de tornar el passat a favor seu, fent creure als ciutadans que tenen una vida millor que abans, eliminant qualsevol referència d’altra societat que haja existit. Segurament açò podria ser la desitjable utopia de qualsevol dimoni de classe política que viu també als nostres dies. Bé, deixant ja de costat l’historia de la qual sols us he donat a tastar una mica, m’agradaria expressar-vos el que la novel·la ha despertat en mi. Si algun pensament m’ha vingut al cap mentre llegia es que si realment en aquest, el nostre, món, les coses son com aparenten. Tots sabem que hi ha infinitat de versions dels fets, les que segurament ens donaran els activistes,  aquelles que diuen que estem totalment  manipulats per els grans col·lectius, per les grans multinacionals possiblement ens son difícil de creure no? Però m’agradaria dir-vos, i vaig a permetre’m l’especulació verbal, es que els mitjans de comunicació son uns grans titellaires, aquests, probablement moguts per altra gent també, ens ensenyen una visió, moltes vegades distanciada de la realitat. Sols cal obrir els ulls i contemplar, com a exemple, el que esta passant a Turquia, els mitjans de comunicació allí, emetent contínuament programes d’entreteniment mentre que corre sang pels claveguerams dels carrers, i si investiguem sols un poc a Internet, un lloc que mou gent sense interessos (d'on tampoc cal creure-s'ho tot), vorem que hi ha imatges que ens costen d’ assumir, però que difícilment estan trucades amb photoshop, vos dic que tinc nocions… La meva intenció sols, es dir-vos que es consciencieu una mica i que si voleu i podeu no es deixeu tant influenciar per coses com la televisió, la moda també, etc. Que l’únic que fan es obstaculitzar el pensament individual i açò pot acabar convertint-nos en mers objectes , possessions de Geppeto. 

Cróniques de la veritat oculta.

Bé com no vaig a fer-vos un resum de totes les historietes que hi ha al llibre, començaré aquest comentari partint de la idea que Pere Calders plasma al conte “Cada u del seu ofici”. Al menys la idea que a mi m’ha semblat i que jo he volgut interpretar. Particularment no es el conte que més m’ha agradat però m’ha incitat a elaborar aquest escrit, o aquest rotllo i vomitar-lo ací. El que m’ha transmès aquest conte és la importància que te en la vida d’una persona la motivació per continuar vivint-la, actualment som víctimes d’una societat , les característiques de la qual no vaig a descriure ara,  d’una concepció de vida, que ens provoca depressions, el famós estrés, i moltres altres “malalties”  que no detecten els nostres ulls. La qüestió es que d’alguna manera estem acostumats a viure, a aguantar tota la pressió, i a tragar tot el que ens tiren, val feu-ho, assegureu-vos un futur... Però eviteu sobreviure sols, quin sentit te tot açò, si passem els nostres dies de tal manera? (vivint amb preocupació constant, podríem dir-hi). Doncs bé jo vos anime a que penseu un poc que aneu a fer en el temps que dure la vostra existència, insignificant, per cert. Que perseguiu el vostre somni, gaudint del camí, i el dia que hagueu arribat, havent abans esforçant-se , si, peró havent disfrutat, repeteixo. No us pareu a pensar en els diners, en els aifons ni res d’això, per que arribarà el dia,  en que es preguntareu qui sou i que feu en aquesta dimensió.